descric

Al final va acabar per donar-me un ultimàtum, -o tu o ell, em va dir. I tenia raó, tots tres no hi cabíem en aquell pis. Ella adorava la meva música, però prioritzava l'espai. No vaig tenir una altra sortida, abans que no llencés el piano per la finestra, que instal·lar-me a peu de vorera, entre la xocolateria suïssa i l'antiquari. I cada dia baixava al carrer a tocar les meves melodies, esperant que mai a ningú se li acudís endur-se'l. I ella em mirava des del balcó repenjada a la barana, sentint que ens havíem allunyat. Jo ara, pertanyia al carrer.

Una sala que es va omplint aparentment de persones anònimes i formals amb una afició comuna, l'excursionisme, l'alpinisme, l'escalada... l'aventura. Un cop la sala és plena, dalt del escenari, un presentador, un polític, un organitzador i un representant d'entitats. I d'això no en faré cap acudit d'aquells de: un francès, un anglès, i un espanyol... Però si que parlaré de protagonismes.

La ponent, que la podria definir millor com la noia aventurera que ens ha fet el favor de venir i compartir les seves fotos i experiències de la manera més senzilla i natural possible, seu entre el públic fins que la crida el protagonista presentador d'acudits dels que només ell riu, li fa quatre preguntes i no escolta les respostes, perquè per ell, les preguntes són més importants.

Apaguen els llums, el projector es posa en marxa, i gaudim d'uns paisatges espectaculars mentre una veu tímida ho explica amb ple de detalls. Uns quaranta minuts de viatge preciós per la se…

COMIAT
Qui sap la greu partença
d'avui o de demà,
o qui diria encara
una paraula?
Només somric i penso
a destruir el nom
amb el silenci.

RETORN
L'arquer governa
el noble vol harmònic
de la sageta.
Fidel al temps, retorno
al meu callat origen.

Salvador Espriu

Un home va comprar un ruc i qui li va vendre el va advertir de la quantitat de menjar que li hauria de donar diàriament. Però el nou propietari va pensar que aquesta quantitat era excessiva i aleshores va començar a donar-li cada dia menys, amb l'idea que s'acabaria acostumant. Tant li va disminuir la ració l'home al burro, que un dia se'l va trobar mort. L'home llavors es va lamentar:

- Quina desgràcia! Si m'hagués afanyat una mica més abans de morir, hauria aconseguit que el ruc s'acostumés fins i tot a no menjar res, però no hi he arribat a temps.

autor desconegut

Segons l'enciclopèdia catalana en l'accepció 4 de tancat diu: Dit del circuit o de l'element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric.

Té altres accepcions la paraula, però aquesta em va bé per intentar entendre què intenta dir-nos un rètol que he vist en una botiga on hi deia Tancat per Amor. I és que suposo que si aquesta persona ha trobat el circuit ideal per on córrer tot el seu circuit elèctric és normal que vulgui tancar.
Estem molt acostumats a veure rètols que diuen tancat per vacances o tancat per defunció i potser, molt potser, algun tancat per jubilació o tancat per casament, però un tancat per amor és del tot original i simpàtic. Espero que aquest circuit que han trobat els electrons enamorats de la persona que ha penjat el rètol no provoqui més guspires de les normals ni cap curtcircuit i pugui mantenir el cartell per sempre més, perquè si un dia torna a obrir, perquè serà?

"Quan tot indica que per un lloc no s'hi pot passar, es fa necessari passar-hi."
A.F. Mummery

Quan llegeixes una frase en un llibre i et sembla molt encertada, li trobes totes les virtuts i penses quanta raó hi ha en el seu significat. Perquè trobem que és tant encertada? Possiblement perquè estem d'acord amb el seu significat i conté un sentit el qual ja intuïm però que no l'havíem llegit mai o no ens ho havien fet veure. Si la sensació es queda aquí, aquesta frase no es tant bona penso jo, perquè no et fa rumiar gaire. Hi ha un altra tipus de frases, aquelles que no entenem, i aleshores, si sents curiositat potser li dones voltes, o sinó, la deixes per impossible. Però aquestes tampoc em semblen gaire bones. Les millors, o en el que m'he trobat últimament i per això penso que són les millors són aquelles que en un principi semblen del primer tipus però no les abandones i les dones com a veritables sinó que conscient o inconscientment hi continues pensat i te n'adones que potser són com les del segon tipus. Aquestes però no les deixes per impossible i hi acabe…

Hi ha una llar on el temps no passa,
un dia van decidir deixar-lo fora
i no deixar-lo entrar mai més.

Caminaven pel camí que voltava l'estany, els arbres que deixaven passar només alguns raigs de llum, els que més il·luminaven, anaven marcant un camí que es van decidir a seguir. El soroll de les fulles seques trepitjades posaven la música al passeig i l'entorn sospirava sensualitat. Es van aturar, es van mirar i es van fer un petó que en un instant donat es va convertir en un somriure. Ella va enretirar els llavis i li va preguntar perquè reia. Havia tingut un visió, es va imaginar que mentre li feia el petó l'abraçava nua enmig d'aquest bosc tant selvàtic, i li va proposar fer això mateix, de fet li va proposar en to provocador pensant que no s'atreviria. Però ella no va dubtar ni un segon i es va començar a treure la roba mentre ell l'anava apilonant sobre les seves mans. Es va quedar completament nua, ell se la va mirar amb el somriure inquiet i els ulls desbocats, fins que es va tornar a vestir. Es van tornar a agafar de les mans, es van somriure i van cont…

Enlloc i, aquí i ara, poden ser el mateix, diuen que els extrems es toquen, i aquests concretament poden ser extrems. Així doncs quan et preguntin on vas ara, i responguis Enlloc, voldrà dir aquí i ara, em quedo aquí però me'n vaig d'aquí, perquè és evident que si t'ho pregunten és que estàs a punt de marxar, però segons tu, no vas enlloc. Tot sembla una mica complicat d'entendre, es clar que si tinguéssim la llengua anglesa ben integrada ho entendríem de seguida. La paraula Nowhere, que vol dir enlloc està formada per aquestes altres: Now(ara) i Here(aquí). Ara si que s'entén i semblava que no anava enlloc!

A l'escola de sobte s'apagaren totes les llums, el cel ennegrit per un mar dens de núvols, començà a tronar, un llamp va caure al pati i socarrimà la bicicleta del director, la por se'n va anar i es va transformar en unes rialles escandaloses.