dimecres, 30 de juny de 2010

amplificació

L'aigua de mar a part de les seves propietats refrescants per aquells que passen calor, curatives per aquells que es recuperen d'alguna lesió, visuals per aquells que els agrada l'observació dels cossos humans o relaxants per els qui no passen molt bones nits, també posseeix una propietat de caràcter amplificador. M'explico: si dues persones estan enamorades i estan dins l'aigua fent-se carícies i jugant, semblen encara més enamorats; si una família feliç on neden plegats pares i fills, o juguen amb una pilota dins l'aigua i riuen, encara semblen més feliços; si uns amics del col·legi fan l'animalot tirant-se de cap, en planxa i en bomba, esquitxant-se i cridant, encara semblen més amics; si un/una adolescent està boig per un/una altre/a adolescent quan veu aquest seu amor platònic entrar i sortir de l'aigua, la bogeria s'amplifica; o una àvia amb els seus nets; o un solitari sol amb la seva tovallola i el seu llibre; etc, etc... Amplificació!

dimarts, 29 de juny de 2010

sense guia

Un peu a l'aigua, ponts i barques, escuma de tallat a la plaça. Al mercat, tresors i un nom gravat al pit del mateix color que el cel. De nit, a les escales, música de violins. Camins... i més camins sense guia, i sabent... que al final del dia, sabors. Colors entre aigües, sants i una frase: “La mesura de l'amor és estimar sense mesura”, de Sant Agustí. No hi ha fi, no hi ha inici, no hi ha un temps, hi ha un present... etern.

dijous, 24 de juny de 2010

dues sorres

Al matí quan el Sol és curatiu i la mar és en calma, una màquina ha deixat un camí planer a la sorra, i unes primeres petjades, humides encara en el fons, podrien ser d'un estiuejant que no es vol perdre ni un sol minut de les seves vacances a la platja, d'aquell que prepara les hamaques i els patins perquè quan arribi la multitud, d'aquell que recupera els seu turmell esquinçat trepitjant dolorosament la sorra o d'aquell que hi ha passat la nit perquè no recordava el camí de l'hotel després de la festa de la nit passada.

A l'estiu hi ha una hora en què coincideixen dos mons sobre la mateixa sorra, els noctàmbuls i els matiners, i tots dos quan es troben no es miren. Potser perquè un dia ells eren a l'altre món o bé perquè saben que un dia faran el canvi.

dilluns, 21 de juny de 2010

el dia més llarg

Sonava el telèfon amb estridència, però això no l'atabalava a l'hora de despenjar:

- Digui?
- Joan, tens temps avui?
- Avui tampoc, Anna, avui tampoc.

No es van dir res més, tots dos van penjar alhora i amb una suau parsimònia, sabent que si avui no era el dia, no ho seria mai.

dijous, 17 de juny de 2010

lepatata

Coses que podem fer amb una vuvuzela si no seguim el futbol:

Anar la parlament de Catalunya, a la comissió d'investigació i fer-la sonar cada cop que entri algú a declarar. Anar de nit a la presó on han engarjolat en Fèlix Millet i fer-la sonar perquè no pugui dormir, segur que aquest dorm bé a qualsevol lloc. Anar a trobar l'Artur Mas i fer-li sonar a l'orella tantes vegades com hagi dit que els catalans no som prou madurs. Posar una paradeta al sónar i cobrar entrada. Passejar-se a munt i avall de la seu del tribunal constitucional per animar als magistrats i se sentin encara més importants. Boicotejar cada reportatge de tv3 sobre en Pau Gasol i la nba a veure si fan tornar a en Robirosa, que ens està costant molts diners. O anar a fer una prova de vibracions davant de la Sagrada Família per validar l'informe de la UNESCO. I sobre la vaga general de no sé quin dia de setembre no vull donar idees. Però si algú té alguna proposta divertida que la deixi...

Però compte que poden passar coses com aquesta: aquí

dimecres, 16 de juny de 2010

enemics

D'un llibre que de moment no m'està satisfent com creia, n'extrec un resum que sí que em sembla interessant, i que ha provocat que pugui mantenir-ne el ritme de lectura necessari per no deixar-lo.

Enemics del coneixement:

La por: Per vèncer a la por no podem sortir-nos del nostre camí i les nostres decisions, hem de continuar. Tot i fer les coses amb por no les hem de deixar de fer, doncs a base d'insistir i aprendre s'arriba a la claredat. Si ens deixem vèncer deixarem d'aprendre per a resta dels nostres dies. Però compte, que tot i trobar l'esmentada claredat, aquesta es transformarà en el nostre nou enemic.

La claredat: Si la por enfosqueix, la claredat pot encegar, i pot provocar també el deixar d'aprendre res. Hem d'adonar-nos-en d'això i dubtar d'aquesta claredat, pensar que podem estar cometent un error. Aleshores i després d'això ens trobarem amb el poder.

El poder: El més fort dels enemics. Hem de veure que en realitat el poder no és nostre i adonar-nos que sense control sobre un mateix, la claredat i el poder són pitjor que els errors. És molt fàcil caure a les seves urpes i sentir-se invencibles, si passa això aleshores haurem perdut. Però si el dominem i tenim el control sobre nosaltres mateixos, el superarem. Però, ens toparem amb un altre enemic: la vellesa.

La vellesa: El més cruel, l'únic que no es pot vèncer, i que només podrem fer fora per moments. Aquest és un temps en que l'home ja no té pors i té una claredat impacient i un poder sota control, però també un desig intens de descansar i oblidar. Si fem cas a aquest desig perdrem l'últim assalt i l'enemic ens reduirà a una criatura dèbil i vella. Però si ens traiem aquest desig de sobre i vivim el nostre destí fins al final, podrem aleshores ser anomenats homes de coneixement, encara que sigui només en aquests petits moments.

"Las enseñanzas de Don Juan" de Carlos Castaneda

I per acabar enllaço un post d'una blocaire molt especial on hi podeu trobar un fragment del text original: Las enseñanzas de don Juan

dimarts, 15 de juny de 2010

tossuderia

A vegades hi ha coses que no surten bé, i tot i així, les tornaries a fer igual.
És tossuderia això?

dilluns, 14 de juny de 2010

vine bèstia

Una manera de recitar que enganxa, que et posa en tensió i sobretot esperona, és la troballa d'avui d'un Enric Casasses que ja coneixia però no pas a l'autor d'aquest vine bèstia: Joan Josep Camacho Grau.


divendres, 11 de juny de 2010

doble amb gel

Clareja a dos quarts de deu de juny,
i les bruixes pentinades l'aigua escalfen.
Infusió de gingebre i farigola,
debats en prime time,
i pel·lícules d'una altra època.

I de nit, les discos de gent vinguda d'arreu
s'omplen, però no ballen,
miren futbol.

Demà toca enyorança, enyorança doble.

dimecres, 9 de juny de 2010

el llençol

Mig adormida va obrir els ulls, va sortir del llit i va anar direcció al lavabo, poques vegades són les nits que no s'ha d'aixecar. No es va fixar qui tenia al costat del llit, però quan va tornar, amb els ulls una mica més oberts el va veure allà estirat amb el llençol al llindar d'aquella cintura i a l'extrem dels extrems. Abans de tornar a estirar-se al seu costat el va observar, els seus ulls parpellejaven amb lentitud com si es passegessin remuntant, ara un ara l'altre, els petits i harmònics abdominals que se li marcaven. Fent camí amb la mirada pujava en una línia recte perfecte entre els dos pectorals, resseguint la tràquea, pujant pel coll i arribant a aquells llavis que així adormits i immòbils, despertaven els seus. No ho va poder resistir, i tot i estar mig adormida, es va posar les mans a les vores de la camisa de dormir i l'estirà amunt. Entrà a poc a poc al llit per no despertar-lo, es va posar de genolls al seu costat i va estirar ben lentament i un mica més avall el llençol. Tota ella tremolava, i amb el temps aturat, s'hi va anar jaient a sobre, fins a recolzar el seu cap a sobre del seu pit i escoltar-li els batecs pausats del cor.

Es va encendre l'emissora de ràdio que la despertava cada matí, la camisa de dormir a un costat, el llençol als peus i la mirada il·luminada van fer que no li costés gens llevar-se. Va anar cap al bany, obrí l'aigua calenta de la dutxa i el vapor que impregnava el mirall li va mostrar el missatge:

Res és un somni
si el teu somni i el meu
reposen sempre,
dins el mateix llençol.

dilluns, 7 de juny de 2010

començar

No és la més coneguda d'ell, però no per això és menys bona:

"Començar bé no és poc, però tampoc és massa"
Sòcrates

dijous, 3 de juny de 2010

indicacions

Sort que moltes vegades no entenem tot el que ens estan intentant dir. I de vegades és millor no entendre-ho, per no generar més dubtes encara. Així és com arriba el moment de la intuïció, i aleshores ens n'adonem com n'és d'important aquest sentit.
Així que, si us plau, fem-la servir més!

foto: MOHAMMAD MUHEISEN (extreta de El Periódico)

dimecres, 2 de juny de 2010

ensumant

Ensumo el moment aquell que degut a la calor no te'n pots anar a dormir i surts de casa buscant el refugi d'una cervesa ben fresca a la terrassa de la plaça que hi ha prop de casa, just davant de la mar calmosa de les nits aquestes. I amb la companyia més adequada, riure i fer que les coses complexes semblin senzilles. I de tornada a casa, amb el pas més calmat que mai, agafats de la mà i movent els braços endavant i enrere, com nens de pocs anyets però amics de tota la vida, movent l'únic aire que ens refresca les pells ja brillants d'humitat i suor que, es comença a sentir.