dimecres, 18 d’agost de 2010

divendres, 13 d’agost de 2010

en pere i el llop

Quina serà la nova pandèmia que s'inventaran? Després del fracàs de les dues últimes alarmes sobre grip que hi ha hagut, què faran ara per espantar a la població, crear pànic i obligar als governs a gastar milers d'euros en prevenció? Com és que cinc membres del comitè de la OMS tenen interessos en les grans farmacèutiques que han fabricat els medicaments de la grip A, i, tot i que la OMS ha dit que no hi ha conflicte d'interessos, és ètic? La Sra. Teresa Forcades tenia molta raó en moltes coses que va explicar, no? Dos dies després de la fi de la pandèmia de grip A i de saber això del comitè de la OMS ara parlen de bacteris resistents als antibiòtics, és possible que sigui veritat i que n'hi hagi per preocupar-se, però compte, que no ens podem permetre cap falsa alarma més, segur que tots coneixem el conte de'n Pere i el llop.

dimecres, 11 d’agost de 2010

camí de sant llorenç

Mentre dinaven i miraven el mar, veien aquell gran vaixell navegant per l'horitzó tal com el dibuixen els nens o també els grans pintors d'èpoques antigues. Reien dels seus accents i escoltaven amb atenció les curiositats dels comensals que tenien de costat. Una noia d'un lloc remot d'Anglaterra que visita al seu xicot a la ciutat Erasmus, acompanyada dels seus pares, el noi els convida, i després d'obtenir les gracies maternes, es llença als llavis de la seva estimada i obliga al pares a desviar les seves mirades, que marxen en sentit contrari, per no topar-se-les ni entre ells.

Al bosc hi ha vida i el gat surt de cacera mentre una colla de joves busca estels o llàgrimes al cel. I de matinada en un desig per a complir la nit, el cotxe s'atura prop d'una terrassa amb olor a mediterrani per fer l'últim refresc abans d'anar a dormir.

dimarts, 10 d’agost de 2010

dimecres, 4 d’agost de 2010

suc de llimona als arbres


Un suc de llimona
em bec
i em penso, si és que penso
que sóc cec.
I una pasta dolça
em menjo
i penso, si és que penso
que no hi veig.

Un matí a les set
dins la meva cova
no he de saludar,
ni treure'm cap barret.

Escric, llegeixo i dormo,
descric, menjo i...
no faig de monjo
perquè em penjo
de tots els arbres
que alimento
sense haver-m'hi alimentat.

dimarts, 3 d’agost de 2010

la vida és com una síndria

"La vida és com una síndria menjada un dia d'agost després d'una nit de tempesta, que atipa però no engreixa, que dolceja però no embafa"

estrip