Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010

des de la terra

Aquells camps que hi ha encara entre pobles, aquelles hortes, aquells homes, ja grans, amb la cara envellida pel Sol, però que transmeten, tot i la duresa de la feina, una vida plena. Uns homes que tenen bons consells, tot i no ser metropolitans ni globals i no dominar les noves tecnologies. Perquè totes les vides, siguin com siguin, tenen una cosa en comú i aquestes persones saben qui pa si dona.
Amb l'horitzó del mar i els castells històrics que es veuen mirant entre ponent i mestral, fan néixer en els seus conreus, maduixes, cireres, mongetes, apis, cols, enciams, bledes o espinacs. I amb la seva energia dedicada a la terra, fusionen en ells la naturalesa dels homes i la de la terra.

L

Mentre anuncien la possible retirada del límit de vuitanta pels conductors novells, vaig a seixanta per una carretera amb tres carrils, i ja tinc 18 anys de carnet. Busco amb la mirada la sortida 29, m'hi atanso i per sorpresa meva m'aturen uns anomenats piquets informatius. Faig una trucada, amb el mans lliures es clar, i li pregunto a la secretària que busqui piquets al diccionari, però ni en un idioma ni en l'altre ho troba. Després ho busca a Google, però li dic que vagi amb compte que l'SGAE vol denunciar a Google i potser és il·legal això que fa; i el Google el porta a la Viquipèdia. Aquí com a mínim podem esbrinar que en anglès en diuen picketing, en alemany streikposten o piquet de grève en francès.
I finalment quan arribo al meu destí, vaig directament a la contra de La Vanguardia i llegeixo que “Ajudar, donar i escoltar omple de significat la pròpia vida”, en una entrevista amb en Robert Roche, on parla de les parelles, la comunicació i el poder de donar.
I ar…

lua

Mentre demori eth sopar, guardi era lua
e era lua que non me vò díder a qui demora
sope damb es sòns estels,
es povàsi der univèrs.
E li pregunti, se n'i caben dus mès a taula.
E era mos convide a pujar damb solament ua condicion: Que pujam sense lo coï.

Si el traductor del gencat.cat no m'ha fallat, aquest escrit és dedicat a la llengua aranesa, des d'avui oficial a Catalunya.

el dinosaure

"Es va despertar, i el dinosaure encara era allà"Augusto Monterroso - El dinosaure
"Es va connectar, i el bloc encara era allà! Estrip - Adaptació del Dinosaure

tao

Començo el Tao, desitgeu-me sort perquè aquesta és la primera frase:
"Pel que respecta al Camí, el Camí que pot expressar-se no és el veritable Camí".

Perquè avui? Potser perquè avui m'ha aturat una persona desconeguda per parlar-me d'una teoria sobre les persones que tenim el front ample. Me l'he cregut, i tant! Tot i que més tard, buscant al Google quelcom sobre això només he trobat coses com: "Famosos amb el front ample", "Tinc la cara allargada i al front m'hi arriben a cabre uns tres dits i mig, això per vosaltres és ample o estret?", i millor no parlar de les respostes, etc.

Aleshores, entre les dues coses d'avui arribo a la conclusió, i començo a pensar que, el veritable camí no deu ser pas el Google, no?

Moai, del cel a la terra

- No sé si deu ser veritat, però diuen que mirant els núvols hi pots veure figures humanes. Diuen també que si t'hi fixes bé hi pots veure la persona que voldries ser, i que si aconsegueixes veure-t'hi i pots aguantar des dels primers raigs de llum fins als últims, i te'n vas a dormir tot seguit, et despertaràs al dia següent essent aquella persona.

- No sé si creure-m'ho però si fos veritat, quants d'aquells que veiem des d'aquí en aquella ciutat d'allà abaix eren abans un de nosaltres?

- Bé nois, jo m'acomiado de vosaltres perquè demà seré un d'ells. Si us plau, amics meus, us demano que em vigileu i em protegiu en aquesta nova vida que demà començaré.

Una nova proposta de relats conjuts

un record

L'últim dia d'un viatge que fou un començament: En un turó sobre una ciutat freda amb una crep de llimona i sucre entre les mans. Un mur, i tu inclinada amb l'altre braç que mig t'abraça. Una estàtua que pensa i en l'altre un petó. Les rialles més grans que he fet mai per no res, i aquest no res, que ho ha estat tot, ara no sols és un record, ara és també el més pur brot, que cada dia, neix de mi.