dissabte, 21 d’abril de 2012

gronxa'm


- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

dimecres, 18 d’abril de 2012

porra de llibres

Alguns dels llibres que potser (tant de bo) acabin per casa el dia de Sant Jordi:
  • Summerhill de A.S Neill
  • Zen 305 de Ferran Martínez
  • La Barcelona de les mil cares de Mercè Vallejo
  • Jugar amb el cor de'n Xesco Espar
  • Julian Assange, autobiografia no autoritzada
  • i algun de sorpresa...



divendres, 13 d’abril de 2012

se m'enduen

Hacker: estusiasta dels ordinadors 

Hacking: art informàtic de construir i solucionar problemes que atemptem contra la vulnerabilitat dels sistemes informàtics 

Cracker: persona que viola la seguretat d'un sistema informàtic de forma similar a com ho faria un hacker però que a diferència d'aquest últim, el cracker realitza la intrusió com a benefici personal o per a fer mal. 

Lamer: persona o producte que fer falta de maduresa, sociabilitat o habilitats tècniques és considerat un incompetent en una matèria o activitat específica. 

La UE (Unió Europea), en concret una comissió de justícia, ha aprovat un text que permet considerar com a delicte estar en possessió d'eines de hacking. O sigui que si ets un entusiasta de la informàtica i tens eines d'aquestes al teu ordinador (per solucionar problemes o experimentar) se't poden emportar a passar una temporada a la presó, sense haver fet res. Sense ser un cracker i no haver fet res. 

Ahir, el ministeri d'interior espanyol va dir que volen fer una nova llei i considerar delicte per integració en una organització criminal, convocar manifestacions a través de les xarxes socials i internet. Potser allò de fer "retwitt" estarà prohibit!

Tot plegat escandalós, i que ho trobi escandalós no vol dir que jo sigui un violent que vagi cremant contenidors, encara que potser algun ministre lamer m'hi pugui considerar. Que ho trobi escandalós, només vol dir que, a part de condemnar i reprovar els actes vandàlics de qualsevol manifestació, i demanar a les autoritats que engarjolin els culpables, és perquè amb aquest tipus de lleis que volen aprovar, potser si que un dia ens passarà allò que va dir Bertolt Bretch: (hi podem afegir a la llista un twittero i un estudiant d'informàtica)

Primer es van endur als comunistes 
però no em va importar 
perquè jo no ho era. 
De seguida es van endur a uns obrers 
però no em va importar 
perquè jo tampoc ho era. 
Després van detenir els sindicalistes 
però no em va importar perquè jo no sóc sindicalista. 
Després van capturar a uns cures 
però com que jo no sóc religiós
tampoc em va importar. 
Ara se me'n duen a mi 
però ara ja és tard.

Se m'enduran si faig propagació de la concentració que hi haurà a la Plaça Sant Jaume el dia 5 de Maig a les 18:00 per dur a terme la proclamació unilateral de la independència de Catalunya?

dijous, 12 d’abril de 2012

mati-nit

Es va llevar i mentre es mirava la petita pantalla del mòbil ...
... es va fer de nit.

dimecres, 11 d’abril de 2012

esport

Hi ha dies que fer qualsevol tipus d'activitat física fa mandra, i no saps per què et descalçaries, t'ajauries al sofà, encendries el televisor i menjaries qualsevol cosa per passar el temps. Si ho fas, encara que el programa que hagis triat et distregui i t'agradi el que menges, no aconsegueixes treure't el poc humor que t'alenteix cos i ment. Però si aquest dia, en aquest moment, pots vèncer la mandra i sortir a córrer o anar a enfilar-te al boulder del centre excursionista, tot canvia. 

Si surts a córrer, els primers centenars de metres costen més que de costum, però a mesura que l'alè t'emboira la negativitat que portaves tot comença a ser més fàcil, i el cervell i les emocions comencen a clarejar. Quan arribes a casa amb una suada considerable i et prens una dutxa, et converteixes en una altra persona, aleshores, et descalces, t'ajeus al sofà i piques alguna cosa, i encara que tot no sigui d'allò més deliciós, l'hi trobes.

dijous, 5 d’abril de 2012

productivitat i estrès

Avui llegeixo aquí, que les xarxes socials fan augmentar la productivitat i van bé per l'estrès. Avui Google presenta les seves ulleres socials. I jo ja imagino a les empreses públiques o privades, és igual, tots els treballadors amb aquestes ulleres, o als blocaires anant pel carrer amb les ulleres avisant-nos que tenim un blocaire a prop, fent-nos una relació de quants premiscat ha rebut o quants anys fa que escriu.

Els que han seguit en algun moment de la seva vida Bola de Drac recordaran unes ulleres per esbrinar la força o energia que podia desplegar un enemic. No estem gaire lluny d'això, no! però en comptes de saber-ne la força, en sabrem quants diners té, a quin partit vota, quins son els seus gustos, si està casat, si és funcionari o quantes multes té per pagar.

El món el vivim pels ulls, i per això cada vegada tenim més realitats a gestionar, la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat que ens entra pels ulls i que processa el nostre cervell, la realitat que ens volen vendre a través dels discursos polítics o econòmics, etc. 

Agafem-nos que aviat la terra deixarà de ser rodona i tornarà a ser plana, com un iphone, una tauleta o unes ulleres socials!