món

Una nena canta en una cerimònia olímpica,
però una altra hi posa el físic.

Unes persones no pensen ni viuen igual,
i uns governs aprofiten per fer-hi una guerra.

Un concert de poble,
on no hi ha ningú del poble.

Un elefant marí porta una antena al cap per controlar el canvi climàtic a l'Antàrtida.

A Beijing uns es moren de calor dins un pista,
i uns altres tot el dia a la piscina, els hi intercanviem el medi?

Mentre, en una altra part del món,
uns fan fortuna gràcies al punt G masculí.

esperar

Esperar és una de les tortures més avorrides, lletges i dolentes per la salut mental que hi ha. Esperar la resposta d’aquell a aquella que ens té el cor robat, esperar en una entrevista de feina, esperar en un peatge que saps que et xuclaran la butxaca. Jo recordo haver marxat d’una cua per fer els papers de l’atur, em vaig quedar sense atur. Haver marxat d’una entrevista de feina perquè un impresentable encara no apareixia 20 o 30 minuts després de jo ser allà i sense dir ni ase ni bèstia. Haver marxat després d’esperar deu minuts a un amic o amiga, aquests que em perdonin.

Però també hi ha unes altres esperes, les “autoesperes”, espero acabar això per anar aquí o esperaré a acabar aquesta absurda feina per fer això altre, quan tingui això resolt faré tal cosa, i mai acabes fent allò que et faria il•lusió fer. En l'última pel•lícula que he vist, Into the Wild, que recomano olímpicament, l’Alex Supertramp diu “Si vols una cosa vés a per ella”. Sembla fàcil eh! Esperem no trobar-nos cap cua durant el camí!

blanc i negre

La nit, la casa en silenci, una moto estrident, escardalenca remou la calma. A les fosques preparo el llit, llençols frescos, deixo la roba a la cadira i sense posar-me sota d’aquests rumio amb el ulls oberts mirant el sostre. Engego la ràdio per sentir veus de sonoritat constant per adormir els sentits. Les campanes de l’església sonen alhora que el rellotge de paret. Els ulls continuen oberts, les orelles continuen sentint, i se’m desperta el paladar, somio despert. Em ve la set i tinc a la ment una copa de cervesa fresca, amb un dit d’escuma i la copa suada. Reincorporo el cos, dret, em vesteixo. Deixo el fals silenci de casa, amb dues monedes a les mans m’apropo al bar de la plaça, al costat de l’església i tocant a mar. Demano una canya de cervesa negra, triga, deu ser l’escuma, però finalment puc embrutar els meus llavis amb aquest blanc i negre, amb aquesta lluna plena.

coques

A les nou bones notícies, no és la ciàtica és el muscle piramidal, així que fora contractures i a suar. I a les deu llegeixo que el g-vuit no són vuit sinó setze, les respectives també s’ho passen bé intentant arreglar el món dels altres perquè el seu ja el tenen molt ben moblat. A les vint-i-una trenta nou, el cel està rogent, de petit em deien: “la mare de deu fa coques”. Fa olor de pluja. La Bruni encara canta amb veu dolça però els prejudicis faran que no me l’escolti com abans. El telèfon mòbil, le portable, el celular o el telemovel, ara només tindrà un nom i-phone. Potser amb aquest nou aparell podrem fer i-coques.

una sola mirada

Els paravents volen pel cel, mentre el vídeo es cruspeix la cinta. La cassola ja fa xup-xup, les rodes dels cotxes escupen amb força la pluja. Uns altres pedalegen al voltant d’un hexàgon.

Ha pagat la multa online, però les penes no marxen online. És juga un tie break. No hi ha tinta a la impressora, ni als ulls del cec.

S’avança el termini pel dimecres i dubta, algú amb mala conducta. Sort del regal, la carbassa i la pipa ja son apunt, el mate és amarg, però més dolç que un serial.

El futur és buit, però no importa. El present també, però es distreu amb un paper.

Ja trona, una sola mirada!

és l'hora

A les vuit el Sol ja crema, però l’esmorzar és el mateix de consistent. A les nou hi ha cua a la fleca i sento un idioma que no és el meu. A les deu les sandàlies ja estan lligades i no queden aparcaments. A les onze la mar ja fa olor de crema encara que sigui d’aquella resistent. A les dotze sonen les campanes, hi ha bateig. A la una la mar arrissada que bufa el vent. L’arròs es apunt a les dues i comença el festeig. A les cinc reunió d’escala, es canvia al president. L’ombra ha arribat a la cala i marxen tots corrents. A les set encara no és fosc, doncs no som a l’Agost. L’aigua de les dutxes ressona al cel obert, el sopar és a les deu, cal estar apunt, i ben despert.

cercle

un peix que es mossega la cua

no entenc res

És ben clar que les persones passem per etapes. Etapes de molta autoestima, etapes de no tanta, etapes de dubtes o etapes en que tot ho entenem i ens sentim bé. O també passa que no entenem res i diem amb tendresa “avui estic tonto” o “avui estàs tonto”. Doncs avui estava una mica tonto i he descobert una conferència de fà un parell d’anys, d’en Xavier Rubert de Ventós, magistral, anomenada Qui tot ho entén està mal informat. Són 8 minuts per escoltar molt ben aprofitats....seguiu aquest enllaç:
Qui tot ho entén està mal informat.

mil viatges

Viatges que no faríem mai, però acabem fent, viatges que faríem amb els ulls tancats però pel què sigui mai fem, viatges per tota la vida, viatges programats que surten de la pitjor manera, viatges a l’aventura que sembla com si haguessin estat programats. El viatge que sempre espera, el viatge dit i fet com el “aquí te pillo aquí te mato”. Viatjar sense moure’s de casa, els viatges de feina. El viatge ideal amb la persona estimada en un lloc especial. El viatge anul•lat, el viatge de nuvis, els viatges de la inserso. Els viatges de final de curs, el viatge d’estiu amb la família, el viatge del premi del concurs de televisió, el viatge low cost del cap de setmana, i molts més que me’n dec deixar. Sigui quin sigui, viatjar cansa.

viatge: [s. XIII; del llatí viaticum 'allò que serveix per a un viatge']

una mica d'exercici

1.Obrir amb naturalitat les dues mans, dits separats, palmes amunt, i colzes quasi amb angle recte. És un detall no molt important, només és qüestió d’estar relaxat. Es pot recolzar el tors de les mas sobre les cames.

2.Baixant la mirada (el normal és que hauríem de saber on estan el nostres dits però suposem que no ho sabem...), mirar la mà esquerra i notar que el polze és l’únic dit que s’oposa als altres quatre: Tocar amb la punta del polze, la punta del índex, després el del mig, anular i petit. Fàcil? Més o menys? Bé. Ara, després d’haver tocat l’índex, el mig, l’anular i el petit, fer-ho a la inversa, petit, anular, mig i índex. A continuació s’ha de fer el més ràpid possible. Ja no és tant fàcil, no? Tartamudegen el dits! I encara no hi ha cap moviment asimètric... Passem al següent doncs.

3.Fer el mateix amb la mà dreta, sense fer res amb l’esquerra.

4.Ara fer exactament el mateix amb les dues mans, oposant del tot els dos polzes (palmes amunt), pujant i baixant al mateix temps, totalment compassats. A continuació el polze d’una mà ha de baixar (índex-mig-anular-petit) mentre l’altre mà ha de pujar (petit-anular-mig-índex).

5.I comencem amb la asimetria. Cada un dels hemisferis del cervell haurà d'agafar el control de la seva mà (hemisferi dret = mà esquerra, hemisferi esquerra = mà dreta). La mà esquerra ha de picar contra el polze dos cops amb cada dit, baixant i pujant. Mentre que a la mà dreta el polze només tocarà un vegada, baixant i pujant. Fàcil? No! Ningú pot fer-ho sense entrenar-ho abans.

6.Donat que comença a ser fàcil (se suposa), s’ha de fer a la inversa, la mà dreta dos tocs i amb la mà esquerra un toc, i després busca tu mateix més complicacions. Un toc amb l’índex, dos amb el mig, tres amb l’anular i quatre amb el petit. Hi ha moltes combinacions.

7.No s’ha dit res sobre el ritme però segur que han anat més o menys sincronitzades. Ara s’ha de intentar, sense que una mà es preocupi si l’altra va per endavant o endarrerida. Cada una independent.

8.I finalment, fer els tocs intercalats (índex-anular-mig-petit) pujant i baixant, després amb l’altre mà i a la vegada, i al revés, començant pel petit. I combinar-ho després, mentre és llegeix aquest exercici de nou o algun bloc, o és fan sumes, o s’intenta no perdre el fil d’un debat.

(extret del llibre sobre punts vitals d'Henry Plée i Saikô Fujita)

banda sonora

bolet amb missatge

Pot ser que algun dia l’amor se’ns manifesti en forma de bolet, però s’ha d’anar en compte i conèixer totes les espècies, o sinó, podem patir des de al•lucinacions fins a la mort.

catosfera

Aquest dissabte em vaig despertar a Granollers dins una sala plena de gent escoltant a primera hora com es parlava de blocs i literatura, i on vam entrar en una nova dimensió amb el Diari d'una Absència de la mà de la Laura Borràs. A continuació una estona parlant de blocs i negocis, que poc em va aportar, a excepció de la bona perspectiva de'n Genís Roca i per acabar el profitós matí i agafar gana, blocs i política, que de fet, es podia haver barrejat amb la sessió de negocis que segur que s'haguessin complementat bé. Em resum, una bona trobada, on vaig notar que algunes mirades de gent sense haver-se conegut es reconeixien. Això és el que té escriure un bloc.

tigre

Segons l'horòscop xinès sóc un tigre. Vés per on, quin descobriment.

descric-desescric

Començo el bloc per aprendre a desescriure el que no sé escriure, descric... potser que un dia ets diguis escric...