entranyes

Que tenim a dins les persones,
que sentim foc a les entranyes,
i vents huracanats al cap,
que tenim que ens fa feliços a estones,
i plorem de riure per no res.
Que tenim a dins que tant sols una frase
ens tomba de sobte i caiem en un sac.
Perquè sentim que el cor batega
com si volgués esclatar,
i altres cops no el sabem trobar.
Perquè quan tenim companyia
volem estar sols i quan ho estem
ens trobem a faltar.
Que fa que no tinguem son a la nit
i fem badalls durant el dia.
Que ens passa amb les coses
a les que no volem renunciar,
hi som esclaus i alhora tenim les claus.
Com és que sento que em falten paraules
per poder vomitar tot el que sento.
Perquè creiem que tot el que fem
ens farà millors persones
ignorant que el que volem
és ser millor que els altres....

soledat i llibertat

La soledat em conquereix els somnis,
els somnis em prenen la realitat,
m’aparto del món a poc a poc
i necessito respostes a tot.

La soledat m’empresona el cor
i el cor se’m cruspeix la sang,
la paret m’absorbeix la mirada
i tinc l'esperança oblidada.

És la soledat sinònim de llibertat?

llibres veïns

Hi ha coses que les tenim davant dels ulls i no les veiem. Aquí no li ha passat mai entrar en un bar o restaurant on havies quedat amb un o uns amics, travessar tot el local, mirar a dreta i a esquerra, i no veure’ls, fins que ells et criden. O trobar-se algú pel carrer que et para i et pregunta per un carrer i resulta que el carrer que busca és aquell.

A vegades també passen coses estranyes, com donar-se compte que als estants dels llibres hi tens un “Decàleg culé” entre mig de “El saber perdut” d’Anna Vilar i “El tesoro” de Miguel Delibes (que no és el nom artístic d'en Golum), o que al costat de “Els pilars de la terra” d’en Ken Follet i tens “Cuando China despierte” d’Alain Peyrefitte. Ara que potser això seria veure-hi massa i en podríem dir que és una profecia. I que estrany que és començar parlant del que no veiem i acabar amb profecies. I tindrà res a veure el llibre que llegeixo? “Profecia 2013” d’en Francesc Miralles?

En tot cas, si que he descobert que és interessant saber quin llibre hi ha al costat d’un altre, si no els ordenes mai, i que és col•loquen per atzar mentre n’agafes un i en deixes un altre, al llarg del temps que els tens amb tu.

físic

La contraportada del punt diari avui hi ve aquest text parlant dels lletjos, i després de llegir-me’l m’he fet aquestes preguntes:

Els homes som afortunats, perquè si som lletjos, fins i tot la dona més bella es pot enamorar de nosaltres. O bé són les dones les afortunades, que no es deixen portar pels estàndards de bellesa (exterior) o atractiu físic de moda?

Això només tenint en compte que el físic és un reclam per iniciar una relació.

preguta

Cal una estratègia per enamorar a algú?