Dennis Ritchie

Aquest any s'ha mort un il·lustre de la informàtica Dennis Ritchie, però malauradament tothom ha parlat d'Steve Jobs. Jobs fou un il·luminat dels negocis sens dubte i per alguns un geni, cosa que poso en dubte, i que si llegiu la seva biografia us n'adonareu del que no s'ha de fer (avís pels estudiants de Management: Si us plau no tingueu en Jobs de referència).

En canvi Ritchie sí que va revolucionar aquest camp: Unix i llenguatge C, projectes dels que n'és coautor. I sense ell ni Apple's ni Window's ni Google's!

Feliç i pròsper 2012 per tothom!

he llegit

He llegit i no m'ha agradat, per la forma d'obviar molts altres paràmetres que et proporciona la vida , aquesta contra.

He llegit i m'ha agradat aquesta carta perquè m'ha transportat i he sentit el somriure.

des de la terra

Aquells camps que hi ha encara entre pobles, aquelles hortes, aquells homes, ja grans, amb la cara envellida pel Sol, però que transmeten, tot i la duresa de la feina, una vida plena. Uns homes que tenen bons consells, tot i no ser metropolitans ni globals i no dominar les noves tecnologies. Perquè totes les vides, siguin com siguin, tenen una cosa en comú i aquestes persones saben qui pa si dona.

Amb l'horitzó del mar i els castells històrics que es veuen mirant entre ponent i mestral, fan néixer en els seus conreus, maduixes, cireres, mongetes, apis, cols, enciams, bledes o espinacs. I amb la seva energia dedicada a la terra, fusionen en ells la naturalesa dels homes i la de la terra.

falsos protagonistes

Una sala que es va omplint aparentment de persones anònimes i formals amb una afició comuna, l'excursionisme, l'alpinisme, l'escalada... l'aventura. Un cop la sala és plena, dalt del escenari, un presentador, un polític, un organitzador i un representant d'entitats. I d'això no en faré cap acudit d'aquells de: un francès, un anglès, i un espanyol... Però si que parlaré de protagonismes.

La ponent, que la podria definir millor com la noia aventurera que ens ha fet el favor de venir i compartir les seves fotos i experiències de la manera més senzilla i natural possible, seu entre el públic fins que la crida el protagonista presentador d'acudits dels que només ell riu, li fa quatre preguntes i no escolta les respostes, perquè per ell, les preguntes són més importants.

Apaguen els llums, el projector es posa en marxa, i gaudim d'uns paisatges espectaculars mentre una veu tímida ho explica amb ple de detalls. Uns quaranta minuts de viatge preciós per la serralada blanca del Perú pujant un pared de més de 900 metres i a quasi sis mil metres d'alçada.

Es tornen a obrir el llums, hi han aplaudiments i comencen les preguntes. Totes molt correctes, les persones assistents tenen curiositats. Però hi ha una persona, bé una altra, que també vol ser protagonista, que es lamenta pel fet que no haguessin fet el cim, i amb mirada altiva explica, que ell es coneix la zona i que no era difícil el descens. La noia aventurera, tímida, senzilla i amb gran experiència li explica el perquè, i ell, fa que no amb el cap. Continuen algunes preguntes més i aquest assistent, fals protagonista, fa gestos de desaprovació en relació a un material tècnic utilitzat. Una persona d'una edat poc normal per ser un mal educat, i que vist el què ha explicat, deu ser també un mal educat amb l'entorn que trepitja.

Torna el presentador, fals protagonista, per acomiadar l'acte amb un altre acudit d'objectiu clar, ser observat més que ningú, però que se'l riu ell sol. Hi han més aplaudiments per a l'expedicionària.

Una expedició on, des del meu punt de vista, es va fer més d'un cim. Va fer un cim ella, va fer un cim els seu company, que era el primer cop que agafava uns piolets i els enfonsava a la neu, van fer un cim plegats i han fet un cim compartint tot això amb els que érem allà.

I, és que a vegades els cims no són allà on ens pensem que són.

tancat per amor

Segons l'enciclopèdia catalana en l'accepció 4 de tancat diu: Dit del circuit o de l'element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric.

Té altres accepcions la paraula, però aquesta em va bé per intentar entendre què intenta dir-nos un rètol que he vist en una botiga on hi deia Tancat per Amor. I és que suposo que si aquesta persona ha trobat el circuit ideal per on córrer tot el seu circuit elèctric és normal que vulgui tancar.
Estem molt acostumats a veure rètols que diuen tancat per vacances o tancat per defunció i potser, molt potser, algun tancat per jubilació o tancat per casament, però un tancat per amor és del tot original i simpàtic. Espero que aquest circuit que han trobat els electrons enamorats de la persona que ha penjat el rètol no provoqui més guspires de les normals ni cap curtcircuit i pugui mantenir el cartell per sempre més, perquè si un dia torna a obrir, perquè serà?

nueses

Caminaven pel camí que voltava l'estany, els arbres que deixaven passar només alguns raigs de llum, els que més il·luminaven, anaven marcant un camí que es van decidir a seguir. El soroll de les fulles seques trepitjades posaven la música al passeig i l'entorn sospirava sensualitat. Es van aturar, es van mirar i es van fer un petó que en un instant donat es va convertir en un somriure. Ella va enretirar els llavis i li va preguntar perquè reia. Havia tingut un visió, es va imaginar que mentre li feia el petó l'abraçava nua enmig d'aquest bosc tant selvàtic, i li va proposar fer això mateix, de fet li va proposar en to provocador pensant que no s'atreviria. Però ella no va dubtar ni un segon i es va començar a treure la roba mentre ell l'anava apilonant sobre les seves mans. Es va quedar completament nua, ell se la va mirar amb el somriure inquiet i els ulls desbocats, fins que es va tornar a vestir. Es van tornar a agafar de les mans, es van somriure i van continuar el passeig. Més endavant, quan van deixar el camí enrere van enfilar marge amunt mentre s'esmunyien entre la confusió dels raigs de llum triats per aquells arbres, testimonis de les seves pròpies nueses.

el cotxe

Que misteriós aquest cotxe que ja fa mesos que sempre aparca davant de casa, un cotxe de 3 portes de color plata, amb un bony rectangular sobre la roda dreta del davant com si hagués xocat contra una columna d'un pàrquing, i amb una rascada just a sobre del far dret que se li ha endut la pintura metal·litzada, talment com si un autobús li hagués fregat amb les seves immenses rodes per tota aquesta zona, es devia emportar un bon ensurt. El fet que aparqui aquí davant sempre, ha fet que de tant en tant m'hi atansi per veure'n l'interior, ple d'ampolles buides i una de mig plena, i un parell de diaris als seients del darrera, segurament caducats de fa setmanes. Sembla bastant net, fins i tot veig que té un bossa de plàstic al costat de la porta que li deu servir d'escombraries. A l'altre porta hi veig un estoig d'aquests on hi caben 10 cd's però que se n'hi acaben posant 50 o 60. I no sembla que fumi, els cotxes dels fumadors es detecten de seguida. M'amago, em sembla que ve!

shoto

Hi havia un mestre karateka que tenia per pseudònim Shoto quan signava els seus poemes, feia poc més de metre i mig, però la seva disciplina i art, tant en poesia com en karate el feien gran. Shoto vol dir més o menys “pi que es balanceja amb el vent”, i ara de la seva casa en diuen Shotokan.

277

"L'Amat i l'Amor vingueren a veure l'Amic, que dormia. L'Amat cridà el seu Amic, i l'Amor el despertà. I l'Amic obeí l'Amor, i respongué al seu Amat."

Ramon Llull, 277-Llibre d'Amic i Amat

estímul visual

Mentre esperava la pluja que no arribava, amb aquest magnífic cel vestit de blau fosc i el vent que es començava a deixar notar, he observat com un home de mitjana edat, de front ample, amb un bigoti espès i poderós que li tapava els dos llavis, s’entrebancava amb una pedra que no havia vist, enmig del camí. Amb moviments lents i com si tingués temps de pensar com havia de moure’s, aconseguia mantenir l’equilibri i no abaixar la mirada ni per un instant. Jo l’havia vist a terra, però la meva mirada d’anticipació se m’havia avançat erròniament. La seva mirada incisiva no s’havia ni immutat. Jo encara mirava el roc i ell ja era deu metres enllà. I al costat del roc, un paper, segur que l’entrebanc li ha fet saltar de la butxaca. Aquest és el seu contingut:

“Aprendre a veure: acostumar l’ull a la calma, a la paciència, a deixar-que-les-coses-s’apropin; aprendre a ajornar el judici, a enfocar el cas particular des de tots els costats. Aquest és el primer ensenyament preliminar per a la espiritualitat: no reaccionar de seguida a un estímul, sinó controlar els instints que ens posen obstacles, que ens aïllen.”

Friedrich Nietzsche, fragment del Crepuscle dels ídols

amb el llum obert

Quan s’enfosqueix la tarda s’obren els llums de les cases i no es tanquen les cortines encara, ni els balcons ni les finestres, s’observa l’estiu en molts formats: Al segon primera un grup d’holandesos i franceses veuen sangria i es passegen per la terrassa plena de tovalloles esteses i només se’ls veu mig cos; al tercer segona la iaia que s’ha passat la tarda mirant al carrer entra i s’asseu al sofà davant la televisió; al primer tercera una mare crida als seus fills a taula, dues cadiretes i unes estovalles de peixos ressalten sota la làmpada; al segon segona una parella s’abraça i es petoneja mentre corren les cortines i apaguen la llum, i al quart tercera un noi es distreu davant la pantalla del ordinador amb el ventilador engegat. D’aquí a poques hores només es sentirà la remor.

buit

Un dia buit és aquell en el que desitjaria córrer sense parar per un platja deserta, córrer i córrer, fins a l’extenuació. Córrer esquitxant-me d’aigua fins que no em quedés alè i al final, caure esgotat a la riba, entre l’aigua transparent i la sorra gruixuda, i damunt els teus braços sense poder dir res i tenir-ho tot amb una sola i inacabable abraçada.

ulls que miren

Quant he sortit del cinema després de veure dues biografies realment diferents de móns diferents però que segurament són més semblants del que semblen, he tingut la sensació, potser és que ho havia oblidat, que a part del meu món hi ha altres móns. Però no móns físics, llocs del món on es viu diferent perquè les cultures són diferents o llocs on hi ha més o menys pobresa, més o menys guerres. Sinó que penso en els ulls que miren, en els ulls que miren tot el seu voltant d’una forma diferent i que si estiguessin en tots aquests altres llocs, continuarien mirant-lo a la seva manera. I m’agrada pensar que hi ha comportaments que potser no entenc per culpa d’aquesta mirada diferent.

I és que Coco Chanel i Yukio Mishima m'hi han fet pensar.

bultaco

Ara has de lluitar per conservar-la, -li deia el senyor gran, i com que els dos ja no son sou criatures tot el que hàgiu fet abans no ho heu de tenir en compte. Us sortiran inconvenients, potser algun familiar o algun amic o amiga anterior, però si teniu contents al sogres i lluiteu l’un per l’altre, us ho passareu molt bé en aquesta vida.

Jo quan tenia setze anys vaig conèixer a la meva dona, ella en tenia dotze, mig poble ens mirava amb mals ulls i sobretot el seu pare quan em veia arribar amb aquella Bultaco...

incubant

(INCUBA CONFIANÇA de la Laia Bedós Bonaterra)

Viuen separats i alhora junts per tot el que els hi passa. Dues llars, aviat una de sola. Dues cuirasses que encaixaran, però mentre... incubant confiança.

volant

M’enlairo com un pardal
Deixant el vèrtic reposar a terra
I quan menys era el meu pes
Jo més pujava, més m’enfilava
Se m’ha empetitit el jo
I el TOT creixia entre els meus braços
Se m’ha empetitit mon ànsia
De bracet amb ma ignorància

Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
Que l’aire és la companyia
I el foc vol sabiduria
I l’aigua amaga la vida
I la terra amb la panxa crida
I al seré m’enganyo el sóc ara
I el riure i el plor són germans
I l’odi, pes mort dels grans,
Dels capgrossos fa capsigranys

Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa

interrompre

Sento al carrer la frase apocalíptica del dia:

Com que hi ha crisi ara han deixat anar un virus que provocarà una epidèmia que matarà a moltes persones i així no ser tants i repartir millor els diners pels que quedaran.

Però m’agrada més llegir llibres tècnics on a cada capítol s’acostuma a introduir amb una frase com ara:

No m’interrompin quan estic interrompent! (Winston S. Churchill)

cavalleries

En els llibres de cavalleries, els cavallers i les donzelles sempre s’enamoren a primera vista, fins i tot, quan encara no s’han ni conegut. I cal tenir en compte que no tenen blocs, xat ni telèfon. Potser ve d’aquí la por que tenien alguns per declarar al seu amor. Avui dia però, també existeixen aquestes pors. I hi ha persones que amaguen el seu amor fins el final dels seus dies, i segurament hi ha tants perquès com llibres de cavalleries.

“La Plaerdemavida es desesperava com per excés de delicadesa, en Tirant no gosava declarar el seu amor.
–Capità General –li deia–, com sou nafrat de la virtut de paciència! No sap la vostra senyoria que així com altres es penedeixen d’haver pecat, i alguns arriben a sants per condigna penitència, vos us penedireu algun dia d’haver estat massa virtuós? En les batalles sou un lleó, i ara temeu un senyora sola? Sereu capaç de partir ca a la guerra sense haver-li dit el sentiment que us inspira?...”

som com som

Un home reptilià: El que està preocupat sobretot per sobreviure i per la bona marxa del dia a dia. S’ocupa del present.

Un home límbic (anomenat mamífer): Preocupat sobretot per repetir el que produeix plaer i és agradable. Evitar el desagradable. Dominat per les emocions, i per les seves conviccions, credos i condicionaments, que provenen del “seu” passat per guiar les seves preferències.

Un home cortical (anomenat intel•lectual): Preocupat sobretot per assimilar la matèria o per acumular-la, per passar al concepte, a l’abstracció i passar a nivells superiors de comprensió de la “seva” realitat. Segons la experiència passada vol anticipar el futur probable.

Sigui quin sigui el que predomina a cada un, som 50.000 bilions de cèl•lules, 10 bilions de neurones i 500.000 bilions de bacteris.

I de blocs, segur que també n'hi ha de reptilians, límbics i corticals.

mme boulot

“Si estimes la feina tant com la Mme. Boulot tot el món t’aplaudirà. El treball és salut...”.

Això va repetint-se la Mme. Boulot. S’aixeca a les tres del matí, esmorza, llegeix, neteja el vidres, el terra, treu la pols de tots els racons de la casa i del paller. Sense un minut de repòs, i sempre cantant “el treball és salut” fins que un dia es posa malalta i ha de deixar de treballar tant.

Aquest és un dels molts contes per nens i no tant nens de Roger Hargreaves de la col•lecció MADAME.