enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

se m'enduen

Hacker: estusiasta dels ordinadors 

Hacking: art informàtic de construir i solucionar problemes que atemptem contra la vulnerabilitat dels sistemes informàtics 

Cracker: persona que viola la seguretat d'un sistema informàtic de forma similar a com ho faria un hacker però que a diferència d'aquest últim, el cracker realitza la intrusió com a benefici personal o per a fer mal. 

Lamer: persona o producte que fer falta de maduresa, sociabilitat o habilitats tècniques és considerat un incompetent en una matèria o activitat específica. 

La UE (Unió Europea), en concret una comissió de justícia, ha aprovat un text que permet considerar com a delicte estar en possessió d'eines de hacking. O sigui que si ets un entusiasta de la informàtica i tens eines d'aquestes al teu ordinador (per solucionar problemes o experimentar) se't poden emportar a passar una temporada a la presó, sense haver fet res. Sense ser un cracker i no haver fet res. 

Ahir, el ministeri d'interior espanyol va dir que volen fer una nova llei i considerar delicte per integració en una organització criminal, convocar manifestacions a través de les xarxes socials i internet. Potser allò de fer "retwitt" estarà prohibit!

Tot plegat escandalós, i que ho trobi escandalós no vol dir que jo sigui un violent que vagi cremant contenidors, encara que potser algun ministre lamer m'hi pugui considerar. Que ho trobi escandalós, només vol dir que, a part de condemnar i reprovar els actes vandàlics de qualsevol manifestació, i demanar a les autoritats que engarjolin els culpables, és perquè amb aquest tipus de lleis que volen aprovar, potser si que un dia ens passarà allò que va dir Bertolt Bretch: (hi podem afegir a la llista un twittero i un estudiant d'informàtica)

Primer es van endur als comunistes 

però no em va importar 

perquè jo no ho era. 

De seguida es van endur a uns obrers 

però no em va importar 

perquè jo tampoc ho era. 

Després van detenir els sindicalistes 

però no em va importar perquè jo no sóc sindicalista. 

Després van capturar a uns cures 

però com que jo no sóc religiós

tampoc em va importar. 

Ara se me'n duen a mi 

però ara ja és tard.

Se m'enduran si faig propagació de la concentració que hi haurà a la Plaça Sant Jaume el dia 5 de Maig a les 18:00 per dur a terme la proclamació unilateral de la independència de Catalunya?

productivitat i estrès

Avui llegeixo aquí, que les xarxes socials fan augmentar la productivitat i van bé per l'estrès. Avui Google presenta les seves ulleres socials. I jo ja imagino a les empreses públiques o privades, és igual, tots els treballadors amb aquestes ulleres, o als blocaires anant pel carrer amb les ulleres avisant-nos que tenim un blocaire a prop, fent-nos una relació de quants premiscat ha rebut o quants anys fa que escriu.

Els que han seguit en algun moment de la seva vida Bola de Drac recordaran unes ulleres per esbrinar la força o energia que podia desplegar un enemic. No estem gaire lluny d'això, no! però en comptes de saber-ne la força, en sabrem quants diners té, a quin partit vota, quins son els seus gustos, si està casat, si és funcionari o quantes multes té per pagar.

El món el vivim pels ulls, i per això cada vegada tenim més realitats a gestionar, la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat que ens entra pels ulls i que processa el nostre cervell, la realitat que ens volen vendre a través dels discursos polítics o econòmics, etc. 

Agafem-nos que aviat la terra deixarà de ser rodona i tornarà a ser plana, com un iphone, una tauleta o unes ulleres socials!

no ES

Si us surt el .es al vostre blog/bloc i el voleu treure:
- seguiu l'apunt d'en Xavier Caballé aquí  

stop SOPA

Per la llibertat i el coneixement compartit: No a la llei SOPA!

embolicat

Bon Nadal i bona estripada de paper de regal! Que tot i que els regals siguin cagats pel tió, surten embolicats! 

I no digueu que això no té més mèrit que el pare Noël! El dia que ell també els cagui i li surtin embolicats, m'hi faig seguidor al twitter o al facebook!

bon profit

Aquesta setmana he escoltat en televisions i ràdios catalanes debats d'independència, i me n'he alegrat en veure que els que no la volen ja no tenen arguments ni polítics ni econòmics per quedar-nos com estem, només els queda l'aspecte sentimental. Recordem que no fa pas gaire l'argument més important que teníem nosaltres era aquest però ara s'ha girat la truita. El proper pas serà menjar-nos-la. Bon profit i visca la república catalana!

dos mil deu

Sense voler donar-me més importància que la revista Time, que ha triat a Mark Zuckerberg com a personatge de l'any d'entre Julien Assange, el Tea Party, Hamid Karzai, els miners chilens, Mark Zuckerberg, Lady Gaga, Barack Obama o el volcà Eyjafjallajokull, per anomenar-ne alguns. Jo em permeto el luxe de triar el meu personatge de l'any. Sé que no sortirà a les noticies ni als matins de tv3, però els meus candidats són: Xavi-Iniesta-Messi, els controladors aeris espanyols, el mateix Josep Cuní, la Mercedes Milà, Solidaritat Catalana per la Independència, el “sense sostre” de twitter , el calendari 2011 dels bombers/bomberes, les consultes per la Independència i el sorbet de mandarina amb menta.

I el guanyador és: Solidaritat Catalana per la Independència.

A més a més i això la revista Time no ho fa, triaré també el blocaire, la blocaire o bloc de l'any. Els candidats són molts, però el guanyador després de moltes deliberacions i tenint en compte que ha guanyat dos premis i també han sortit a la tele, és La cuina vermella.

castells

ofrena

Si no ets del Barça no vol dir que siguis antibarcelonista, sino ets del Madrid no ets antimadridista, si no ets budista no ets antibudista i sino ets de'n Montilla no ets antimontilla... però sinó ets clerical, ets un anticlerical. No en sé d'història per comparar els anys trenta amb l'actualitat, però aquestes no em semblen paraules de pau, més aviat semblen retrets. Quan venen altres líders d'altres religions no veig retrets d'aquest tipus per enlloc.

De fet estic content que al país on visc, Catalunya, hi hagi tanta pluralitat i opcions d'espiritualitat, encara que la ostentació de poder i riqueses que en fan alguns no m'agrada.

Avui és un dia d'abraçades, abraçades perquè a Granollers hi ha l'Amma. Hi ha persones a qui les pots abraçar siguis de la religió de siguis i tinguis els amics que tinguis.

No seré a la Sagrada Família ni a Granollers però tinc clar qui em deixaria apropar-m'hi i qui no.

L

Mentre anuncien la possible retirada del límit de vuitanta pels conductors novells, vaig a seixanta per una carretera amb tres carrils, i ja tinc 18 anys de carnet. Busco amb la mirada la sortida 29, m'hi atanso i per sorpresa meva m'aturen uns anomenats piquets informatius. Faig una trucada, amb el mans lliures es clar, i li pregunto a la secretària que busqui piquets al diccionari, però ni en un idioma ni en l'altre ho troba. Després ho busca a Google, però li dic que vagi amb compte que l'SGAE vol denunciar a Google i potser és il·legal això que fa; i el Google el porta a la Viquipèdia. Aquí com a mínim podem esbrinar que en anglès en diuen picketing, en alemany streikposten o piquet de grève en francès.

I finalment quan arribo al meu destí, vaig directament a la contra de La Vanguardia i llegeixo que “Ajudar, donar i escoltar omple de significat la pròpia vida”, en una entrevista amb en Robert Roche, on parla de les parelles, la comunicació i el poder de donar.

I ara que ve el mundial penso... he fet bé de llaçar-me a la piscina, tot i anar amb la L!

passat o present

Ho podia haver afirmat qualsevol membre del tribunal constitucional espanyol:
“Jamás, jamás transigiré com que Cataluña sea una nación”, però ho va dir Antonio Arroyo Villanova el 1915, al congrés dels diputats de Madrid.

O també podien haver dit això altre:
“Con la diferència que como antes todo lo judicial se actuaba en Lengua Cathalana, se escriba en adelante en idioma Castellano o Latín” però fou la Intrucción secreta del Consejo de Castilla al 1716.

O:
“Había que impedir que Cataluña pudiese declararse independiente” ho diu en un llibre Jesús Salas Larrazábal per justificar l'ofensiva de l'exèrcit de Franco el desembre de 1938.

I podria continuar amb moltes més frases que semblarien actuals, i només demostren un cosa, que la democràcia espanyola avui, és encara molt pobre, per dir-ho amb optimisme.

Del llibre "El llibre negre de Catalunya" de Josep M. Ainaud de Lasarte

sant jordi

"Que el llegir et faci perdre l'escriure", per un dia em permeto el luxe de capgirar la frase original. I afegir: i el regalar, i el somiar, i el riure i l'estimar...

Bona diada a tothom i un record per tots els dracs! Els dracs, que són motiu per fer volar la imaginació ens descobreixen milers de mons fantàstics:

apòstol Baltasar

En Garzón assegut al banc dels acusats es deu estar menjant les ungles veient que algú li pot passar al davant en voler investigar més a fons a l'església catòlica. I aquests deuen estar resant perquè l'inhabilitin veient que ells poden ser el seu proper objectiu. En aquest cas segur que en trauria suc, i no cometria cap injustícia, com es va fer amb el diari Engunkaria. Llegeixo en una notícia que les inspeccions que obre l'església catòlica s'anomenen “visita apostòlica”, i jo ja veig que un cop Garzón inhabilitat, aquest es faci apòstol per poder continuar el seu periple personal.

per endavant

Coses per fer a una setmana de primavera: fer una foto d'un ametller mentre floreix, abrigar-se molt de nit i desabrigar-se al migdia, esternudar i no saber si és un constipat o l'al·lèrgia, anar al Montseny a fer un ninot de neu pel matí i a prendre el Sol en una terrassa a l'hora de dinar. Fer el compte enrere o el compte endavant, anar a tres manifestacions una en contra i dues a favor, passar la revisió del cotxe, corregir exàmens i endevinar la nota, veure't entre setmana amb algú que només veus el cap de setmana i escriure un post al revés.

òscar a la millor denuncia

Hi havia una vegada un poble de pescadors que durant un temps va ser més conegut per les festes nocturnes dels seus turistes que per altres coses. Doncs aquest poble ha tornat a sortir a les planes dels diaris, però per un fet totalment diferent. M'explico:

Fa molt i molt de temps, quan els premis de cinema més importants d'Amèrica nom dels quals no anomenaré per no ser denunciat, ja eren coneguts, però la industria del cinema encara no havia esdevingut tant selvàtica com ara, i encara menys els drets d'autor, en aquest poble una empresa es va dedicar a fabricar estatuetes simulant els esmentats premis, però atorgats a mares, pares, amics, parelles etc. en comptes de a les pel·lícules.

El fet és que gràcies a aquesta empresa i a l'expansió d'estatuetes que això va produir, va contribuir a difondre la popularitat dels premis. Tothom en tenia alguna a casa seva fruit d'un regal que li havien fet a ell o a algun membre de la família. Ara però, ja no se'n veuen gaires.

Doncs, entre que no se'n veuen gaires i que no sé si deu ser la crisi del cinema que diuen que hi ha però que no hi ha, sinó no entenc les cues que sempre he de fer quan hi vaig, que a alguna ment brillant o potser algun membre de l'acadèmia que s'avorria a l'atur, ha decidit posar una denuncia per no tenir-ne els drets a utilitzar-ne la imatge i símbol.

I és que jo ja ho entenc que hi han uns drets que s'han de protegir, però perquè no tenen en compte també el favor que els hi van fer primer, el fet de popularitzar molt els premis, i en comptes de posar un denuncia, en parlen i estableixen uns preus perquè a partir del moment en que considerin oportú comencin a pagar aquestes taxes?

Això també és un avís a tots aquells premis que en la catosfera poden haver sorgit i anomenar -se com a Òscar al millor bloc.... compte! (ai que ja he dit el nom).

de dibuixos animats

He anat al càsting de la nova pel·lícula de Dreamworks i no m'han agafat, prefereixen animals creats artificialment. Ostres! m'haguessin solucionat la vida, amb aquesta crisi que hi ha. Hauré de continuar treballant fins als seixanta-set o presentar-me potser al proper càsting de'n Woody Allen a veure si tinc més possibilitats. Me'n vaig a fer un mos!!!

Imatge de Kevin Du Rose del consurs fotogràfic d'ocells 2009, si en voleu veure algunes més aquí.

carta al Sol

Estimat Sol,
abans que tornis, vull que sàpigues que no t'esperaré més, tant si vens com si no vens, jo me n'aniré, tu t'ho hauràs perdut. Estic aprenent a saber passar sense tu, i vull que sàpigues que si un dia ben d'hora al matí, quan encara tu no tens costum de sortir, jo marxi, no t'esperaré. Si després, tu vols, ja em vindràs a buscar, doncs no penso esperar-me a veure si surts o no i després quedar-me penjat. Pensava que érem amics, o que la nostra relació era diferent. Segurament és culpa meva per haver-te entès malament des d'un principi, però no pateixis que no passarà més. A més, m'he comprat material que em permetrà no necessitar-te, ja saps que aquí gairebé tot s'arregla amb diners i tu no n'ets pas l'excepció. Bé, no et vull escalfar més el cap, si necessites res ja saps on visc.
De tot cor, una abraçada ben calorosa
Estrip

en Teo fa un post

Mentre la observo fullejant el conte de'n Teo a la granja, penso en l'edat que ara hauria de tenir aquest personatge si l'haguessin fet com en Harry Potter, és a dir, créixer amb el pas del temps. Comptant que fa 33 anys de la seva primera publicació més els anys que sembla que té ell en els contes, quatre o cinc, això dóna 37 o 38. I em venen al cap un reguitzell de títols per els nous capítols. Primer de tot, i sense vacil·lar, en Teo escriu un blog, després en Teo es fa un hipoteca o en Teo és a l'atur... i així aquests altres: En Teo torna a casa dels pares, En Teo al twiter, En Teo arriba tard per culpa de la renfe, En Teo es revèn el seu carnet de soci,...

13D

Avui i demà és el millor dia per llegir la premsa internacional i adonar-se'n que alguna cosa es mou a Catalunya. Vilaweb en fa una recopilació...