el disset

"Entre el temor i l'esperança l'Amor ha fet el seu estatge, on viu de pensaments, i mor per oblits quan els fonaments recolzen sobre els delits d'aquest món."

Llibre d'Amic i Amat - Ramon Llull

l'ós

Amb els seus cabells llargs apuntant en totes direccions i observant la corrent del riu mentre baixava, un riu que acostuma a ser subterrani, però avui mig ple, un jove ha llençat al buit uns trocets de papers. I jo, que passejava per sota del pont sense que ell em veiés, he atrapat aquests al vol:

Fa temps que la rima reposa
en un riu que no fa remor,
però reviu a cada revolt
amb poesia, i prosa.
Fa temps que esperava, gelós,
que la nit em cridés, valor!
rema pel riu amb el cor
que l’aigua salvarà a l’ós.

les sis direccions

Est: Punt de partida del viatge de la vida, el nou dia és al Est. El lloc on es comença o es comença de nou.

Sud: Temps d’innocència, aprenentatge i creixement. El Sud té l’escalfor del estiu.

Oest: El saber de la maduresa. Hora de la paternitat, la responsabilitat i el sentit comú. Ensenyar, reconèixer i donar les gràcies.

Nord: El saber purificador del temps de l’hivern, l’alè de la vellesa, dels avis que en el gran cercle de la vida son més a prop dels nens.

A Dalt: El Cel, el firmament, el camí per on passa el Gran Esperit. Qui vetlla pel benestar.

A Baix: La Terra. El Gran Esperit és el pare, la Terra és la mare, ens alimenta i ens guareix.

Extret del Llibre El Saber del Indi Americà

la setena direcció

“Quan Wakan Tanka, el Gran Esperit, havia situat ja les sis direccions (Est, Sud, Oest, Nord, Dalt i Baix), quedava encara per situar-ne una setena. Però com que la setena direcció era la més poderosa de totes, la que posseïa el més gran saber i la força més gran, Wakan Tanka, el Gran Esperit, volia situar-la on no la trobessin fàcilment. Així que al final, va decidir fer-ho en l’últim lloc on se’ls hi passa pel cap buscar als éssers humans: en el cor de cada persona.”

El saber del Indi Americà

I llegint aquesta història em dono compte, que moltes de les persones properes a mi, han sabut trobar aquesta setena direcció.

un rei tossut

Curiosos son els moments en que passen les coses per casualitat, una nit en què et fa mandra tornar a casa i t’atures a aquella vella cantina a menjar-te aquell entrepà de truita amb cansalada, el mateix lloc on havies desitjat compartir la mateixa gerra de cervesa amb aquella noia inaccessible i que essent la nit de reis us torneu a trobar però és ara ella qui et pica l’ullet i et dona conversa. Només et dediques a assentir amb el cap tot el que ella explica sense parar atenció. És com si la carta als reis de fa una pila d’anys, els reis ara haguessin decidit que era el moment de fer el regal. Però el regal ja no el vols i t’acabes l’entrepà i te’n vas al pub a fer una cervesa tot sol on després d’una estona no sé quin dels tres reis ha decidit ser tossut i t’ha tornat a posar el vell desig davant dels ulls. Ara però la carta als reis és una altra i tant si et porten el que demanes com si no, continuaràs mirant endavant, perquè has decidit seguir un estel, tot i que no saps on et durà.

Sol de Gener

Balenes que protegeixen

el Sol de Gener
quan es capbussa a la mar.

resseguint el dia

Caminen de tort sota l’obra, s’abracen a mitja tarda la vegada que fa tres-cents seixanta-cinc. Alguns esperen el Sol, altres la mar. El silenci es lleva primer, i els primers se’l troben pel carrer. El nou i el vell d’esquenes però junts. Escrits programats. Ones de ràdio perdudes. Un ocell dona la volta al món i en ressegueix el primer dia.