processó de frases

.Només és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos. (Voltaire)

.La moda és una forma de lletjor tant gran que l’han de canviar cada sis mesos (George Bernard Shaw)

.La brevetat és l’ànima del ingeni. (William Shakespeare)

.La bellesa per ser agradable ha de ser ignorada (Sant Francesc de Sales)

vint minuts al dia

Descobrir que els ximpanzés intercanvien sexe a canvi d’aliments no és cap novetat, tothom sap quin és l’ofici més vell del món. Que el tripartit hagi de sortir al pas dient que ratifiquen el pacte de govern, deu voler dir, com en el futbol, que si perden un partit més faran fora l’entrenador, que en aquest cas en son tres. I mentre, a Girona es multarà a les persones que no treguin a passejar el seus gossos com a mínim vint minuts al dia. I haurà cua de gossos a la comissaria?

Però el pitjor és aquesta frase: “Com un cap de setmana de càmping”, del president d’un país on hi ha hagut un terratrèmol i on de moment ja s’han comptat 260 víctimes mortals, parlant de les persones que ho han perdut tot i se’ls ha allotjat en tendes de campanya. És que potser no el treuen a passejar vint minuts al dia a aquest home?

moments

Van entrar a sopar i eren els primers, van marxar i eren els últims.

I es van parar a l’aparador de la sabateria, es van imaginar quines sabates es regalarien, i van caminar una estona junts.

Es van despertar, no hi havia temps, però el van tenir.

cavalleries

En els llibres de cavalleries, els cavallers i les donzelles sempre s’enamoren a primera vista, fins i tot, quan encara no s’han ni conegut. I cal tenir en compte que no tenen blocs, xat ni telèfon. Potser ve d’aquí la por que tenien alguns per declarar al seu amor. Avui dia però, també existeixen aquestes pors. I hi ha persones que amaguen el seu amor fins el final dels seus dies, i segurament hi ha tants perquès com llibres de cavalleries.

“La Plaerdemavida es desesperava com per excés de delicadesa, en Tirant no gosava declarar el seu amor.
–Capità General –li deia–, com sou nafrat de la virtut de paciència! No sap la vostra senyoria que així com altres es penedeixen d’haver pecat, i alguns arriben a sants per condigna penitència, vos us penedireu algun dia d’haver estat massa virtuós? En les batalles sou un lleó, i ara temeu un senyora sola? Sereu capaç de partir ca a la guerra sense haver-li dit el sentiment que us inspira?...”

bombons

A la bossa de la botiga de bombons on he comprat uns croissants de xocolata coberts de sucre llustre, algú s’hi ha deixat aquests dolços versos.

Tinc les mans a les mides de tu
tinc els ulls amb la llum de tu
i et duc en el meu somriure.

Tinc la pell amb la olor de tu
tinc el cor amb el batec de tu
i et duc en el meu caminar.

Avui no em pots fer els petons
compres els dolços més bons
i et duc en el meu parlar.

l'abadessa

Fa molt de temps un comte va fer construir un monestir per a la seva filla, el va fer perquè volia que la seva filla s’encaminés cap a assumptes celestials i de poders territorials. Ella però era encara jove per aquesta tasca i va haver d’esperar-se un temps. A prop hi van construir un molí fariner per proveir de farina i fer pa, per a tot el monestir. El moliner que hi treballava i que hi estava de lloguer ho pagava en sacs de farina. El moliner tenia un fill de la mateixa edat que la futura abadessa però degut a la diferent condició, no es van arribar a trobar mai fins que la noia va ser abadessa i va voler visitar el molí, per saber qui és que feia aquell pa tant bo que des de ben petita sempre havia menjat. Els dos joves es enamorar només de mirar-se, però els objectius de l’abadessa que eren ampliar els dominis del monestir, feina encomanada pel seu pare, feia que no es pogués estar per altre cosa que no fos aquesta, tot i que, quan es posava al llit cada nit, pensava en ell.

El sentiment era tant fort que per no pensar en ell, va ordenar que en aquell monestir no hi entrés mai més, cap tros de pa. El moliner es va quedar sense feina i va haver de marxar, el seu fill però, es va quedar i va trobar feina de cuiner dins del monestir. Des d’aquell moment, els plats del monestir van canviar del tot i l’abadessa en va estar encantada. Un dia va voler saber qui era aquell cuiner que feia aquells plats tant deliciosos, i quan va descobrir qui era, el va despatxar i va prohibir per sempre fer menjars dins del monestir.

Després de molt temps, de lluites pel poder de les terres que dominava, l’abadessa va haver de marxar d’allà i es va instal•lar d’estranquis en el petit molí fariner. Els nous amos del monestir, va decidir aprofitar el molí i van decidir tornar-lo a fer servir per fer la farina. Allà li van trobar a ella, i li van encomanar fer aquesta tasca, però per aquesta feina es necessitava un persona molt forta que pogués arreglar les moles de pedra quan es fessin malbé, així que van contractar a un noi de la província per ajudar-la. Aquest noi era el fill de l’antic moliner. Quan es van trobar, es van fondre en una tendre abraçada, i van passar la resta de la seva vida fent farina i pa plegats.

els set nadons

set direccions, set estacions, set vides
set mirades, set pensaments, set il·lusions

(foto: bbc news)