anticipació

M’agrada el concepte d’anticipació. Dit també “sen no sen” o iniciativa contra iniciativa. Un exemple clar seria en un esport de combat, quan un comença l’atac l’altra ho detecta o ho intueix i s’anticipa amb un contraatac gairebé simultani, mes ràpid i més efectiu que anul•la el primer atac. Però podem portar això a la vida real, en una tertúlia o un debat, al mercat per agafar la millor peça de fruita, en una seducció, a la feina, o conduint sobretot conduint, etc.

com el primer dia

Aquesta és només una humil dedicatòria a aquells qui regalaran la seva primera rosa. Aquells que per primer cop aniran amb una mica de vergonya a compra-la i amb la il·lusió d'un primer dia. Però també a tots aquells que regalaran la seva cinquantena o seixantena rosa però es sentiran igual que el primer.

><

d'on venim

He llegit que l’animal més fidel a la seva parella és el ganso, i es diu que quan queden vidus moren de tristor. Tal com li va passar al meu avi, tot i que de ganso no en tenia res. I també una curiosa anècdota d’un llop mascle que va robar la pell de la seva parella que s’estava dissecant en un corral. I el cas dels ratpenats vampirs que son els més solidaris i quan el company no troba menjar comparteix la seva sang. Podria haver llegit coses sobre els més infidels, els que més es camuflen, o els més solitaris. Però abans m’he adonat que les persones cada una de nosaltres som com l’animal que més i em pregunto totes les persones venim dels micos?

mocador

Per anar a dormir amb l'olor d'un mocador...

MOCADOR D'OLOR

Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!

Joan Salvat-Papasseit - Poema de la Rosa als llavis

tenim un racó dalt del món

Que petit es veu el món des d’aquí dalt, i que gran és veu dins aquesta llibreta de notes que he trobat en aquest racó de pensar. Quines històries més boniques que llegeixo, sobre la vida de la noia que s’hi refugiava i on feia volar la seva imaginació. Tinc el món al peus i tinc el món a les mans i alhora m’assec en aquesta branca que és la que m’apropa a tots dos. Baixaré i tenint en compte el món de tothom, el meu món i tots els lligams que hi ha entre nosaltres, viuré amb plenitud el món on he nascut. Deixaré aquest refugi lliure per a la propera xiqueta que decideixi o necessiti refugiar-se durant un temps. El temps que en un moment o altre tots hem necessitat.

(jocs literaris de tens un racó dalt del món)

entre consciències

Va sentir una punxada al braç dret, només va tenir temps de dir –m’has fet mal! i es va desmaiar. Primer creia que tot el que va viure mentre estava inconscient era producte de la imaginació, tota una vida en poc més de deu segons. Ara però creu que allò era la realitat i el somni o la inconsciència la viu ara. Si no fos perquè el somni li està agradant voldria tornar a la realitat desmaiant-se un altre cop.

pluja enverinada

Va haver de quedar-se a port, la turmenta li va impedir tornar del seu viatge. Per passar aquell vespre va anar fins la cantina es va demanar el seu whisky preferit i amb la calma d’un dia plujós va anar fent els seus tastets. Els quadres que hi havia penjats a les parets van robar-li l’atenció. Sobretot aquell cos nu de perfil, ajagut damunt del sofà. Només tres colors però milers d’estímuls visuals. Mirava, respirava, i feia el glop de whisky. I tornava a mirar i a respirar, com hipnotitzat. Borrós, es va trobar allà dins, damunt del sofà grana i de vellut, la seva mà damunt d’aquella cuixa que va començar a acariciar amb més passió que el got, que havia estat sostenint. Una mà que pujava per l’esquena suau com una ploma provocant-li pessigolles en tota l’espinada. Mentre, el dits inquiets de la mà dreta teclejaven el ventre buscant les notes més agudes d’uns sospirs que l’excitaven salvatgement. Ella va apropar la seva boca per llepar-li el lòbul de l'orella i fent cercles amb la punteta li va provocar un espasme. Amb els sentits accelerats, la boca va buscar l’altre boca per mossegar-li el llavi superior, per resseguir-li el coll i seguir avall en el camí, aturant-se sobre cada pit. I com si fos l’últim trago de whisky, tot ell es va esmunyir dins del cos d’ella.

Després d’unes hores es despertà, i pensà en els efectes d’aquell whisky. Mig adormit encara, es cordà els pantalons i es posà la camiseta. De sobte va sentir una veu que el cridava. Aquest cop el sobresalt el tingué al cor, és mirà el lloc on estava, és mirà el sofà grana i de vellut, i, amb resignació, una llàgrima dels seus ulls va caure, pensant que ara potser, tot i que el Sol havia sortit, no calia tornar a casa, potser millor un altre port.