pensament del diumenge

Una vegada veiem que la imatge que un nen té d'ell mateix comença a millorar, veurem la millora significativa que experimenta en diferents dominis, però el que és més important, veuràs un nen que està començant a gaudir més de la vida.

(Wayne Dyer)

Ara quan em diguin: ets com un nen...! recordaré aquesta frase.

emoció d'alçada

Va pujar fins al cim, tant era el que li va costar, es va asseure en un roc, i davant la immensitat del que veia, es va posar a plorar.

això no toca

Alguns llibres que em van fer llegir a l’escola i em van agradar:

• Matilda de Roald Dahl
• El Lazarillo de Tormes, anònim
• Objectiu Heidelberg, d’Estanislau Torres
• La Bíblia Valenciana de Rafael Tasís
• La República de Plató, però només el mite de la caverna.
• Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

I alguns que no:

• Adiós Cordera y otros cuentos, de Leopoldo Alas Clarín,
• El Malvado Carabel, de Wenceslao Fernandez Flores,
• El sí de la niñas, de L. Fernández de Moratín
• La mort d’Ivan Ílitx de Lleó Tolstoi.

La raó dels que no.... és que no tocaven!

clau

Avui la clau no acabava de moure's bé dins del pany:

(Joan Brossa)

estrès

Hi ha disciplines esportives on és molt important realitzar les accions tècniques de forma relaxada, i en el moment oportú amb el mínim temps necessari resoldre o executar el moviment. Si no ho fem d’aquesta manera, acumularem massa tensió a la musculatura, aguantarem la respiració massa estona i acabarem estressant la zona muscular que utilitzem, sense poder complir l’objectiu del moviment en qüestió i potser fins i tot sense poder continuar. Això em recorda que a la vida de cada dia si tenim un problema no poden prémer les dents i estar en tensió massa estona o ens farem mal i no resoldrem res. Ens ho hem de prendre de forma relaxada i en el moment oportú i amb el temps necessari intentar solucionar-lo. Els riscos, els mateixos en els dos casos, estrès!

blocs

No fa gaire corrien per la xarxa desenes de premis pels blocaires i ara fa un temps que no en veig tants. El premis Cats van ser un gran èxit tot i coincidir amb uns altres premis que van tenir més ressò a la premsa escrita i audiovisual, el premis bloc Catalunya.

Els que em refereixo primer, anaven molt bé per descobrir blocs interessants. Un blocaire atorgava el premi a tres o més blocs, el que li havien atorgat a ell, i cada un d’aquests feia el mateix, i així anar fent un cadena llarguíssima de premiats. Però no era el fet d’estar premiat o no, sinó el fet d’arribar a conèixer molts blocs interessants. Més o menys tothom té estructurat el seu entorn de blocs, ho veiem en cadenes llarguíssimes d’enllaços als marges d’aquests. Però ara em fa l’efecte que hi ha menys moviment en la xarxa de blocs (potser és que navego menys). Per això avui tinc ganes de posar en aquest escrit alguns dels blocs que descobreixo, que segueixo habitualment o que només ho faig de tant en tant. He de dir, però que hi ha un lloc on aquest costum d’obrir noves finestres a blocs que potser encara no conec es manté, són els blocs degustació de'n Jesús a tens un racó dalt del món.

Bloc que he descobert fa poc: A peu coix
Bloc que segueixo sempre i d’una sensibilitat especial: la bruixoleta
Bloc que segueixo intermitentment: bocins de luna
Bloc que m’atrau sense saber el perquè: aventures i pensaments de la khalina
Blocs que s’han convertit en clàssics i que quan no sé on anar, hi vaig a parar:
bona nit i tapa't, nòmades del vent o sense fer soroll.

cop de colze

Hi ha molts tipus de cops de colze:
El cop de colze d’un futbolista a un contrari, lleig!
El cop de colze en una cua per entrar a un concert, lleig!
o el cop de colze ballant en una discoteca, molt lleig!

Però n’hi ha un que no fa mal, que és com de complicitat però no ben bé, és un cop de colze suau, que es respon amb un ai tímid i un somriure.