inisistir

...
-un altre cop no t’has fet el llit fill?
-és que em fa mandra, mama.
-és l’últim dia que te’l faig, demà si no te’l fas dormiràs amb tot desfet.

I a l’endemà la mateixa història....
Ara però, el fill que ja viu fora de casa no sap marxar a la feina sense abans fer-se el llit. El deixa airejar-se mentre esmorza i a abans de marxar el deixa ben pla.

I és que, que els pares i les mares insisteixen en què una cosa s’ha de fer, milers de vegades, encara que aquests no en facin cas, és bo. Quan son independents, allò amb què han estat educats surt a la superfície. Així que això és un bon motiu per insistir en ensenyar a fills o alumnes allò que creiem que han d’aprendre perquè tot i que ara no facin cas, gràcies a aquesta insistència, un dia sense que se n’adonin en faran.

omplint el porró

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé, que bo. Em va caure un gota a la camisa, i vaig veure que no era vi, era sang.

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé. Per sobre el porró cap núvol, un cel ben blau. Quan el vaig enretirar, a part de la taca a la camisa, un núvol amb la seva forma s'hi va quedar dibuixat.

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé. Estava excitat!

piiiiiiiiiip

Un tro va fer caure la tensió, tot fosc, tot aturat excepte una cosa. El pc funcionant en silenci, una remor de fons, un pip eixordador, les tecles s’enfonsaven soles.

Una iniciativa d'Hespèria

mosqueters

La Alta Velocitat Emocional és un bon invent, arribes al centre sense haver de veure els suburbis neurals sovint més desafavorits. Pots viatjar amb la tranquil•litat que si perds la tornada, al cap d’una hora tens una altra tornada. Abans les emocions anaven pels núvols i ara van per terra, però no les fa més terrenals, i si hi ha boira tampoc passa res. En definitiva un fotimer d’avantatges que fa que ens atrevim més a experimentar-les, potser pel fet que són més volàtils. I a més, quan una s’acaba de seguida te n’agafes una altra.

Un dia vaig llegir que hi havia persones que se’ls anomenava caçadors d’emocions, però pel que sembla és una pràctica gairebé estesa a tota la població. Per sort hi ha llocs al país on aquesta alta velocitat emocional encara no hi ha arribat. Per sort també, n’estic gairebé segur, que quan trobes una emoció a velocitat normal i creus que és suficientment forta com per pujar-t’hi, hi puges pensant que el viatge si és llarg millor, que, si veus les afores tristes, si veus els centres de diversió, si veus les muntanyes algunes verdes altres no tant, o els rius, alguns plens altres no tants, és com tenir-ne moltes en una i una per sempre, com dirien ara els tres mosqueters si visquessin en els nostres temps.

pessigolles als llavis

Jo et ressegueixo amb els dits
des de sota l'orella fins els mentó,
tocant-te i no tocant-te amb l’aire.
I tu, gronxant-te,
amb les pessigolles als llavis.

la boca aigua

La Fête du citron

Hi ha moltes coses, molts olors, fins i tot persones que quan te les imagines se't fa la boca aigua. Però passejar-se aquests dies per Menton ha de ser tot un regalim per les boques, des de que et lleves fins que te'n vas a dormir, això si, només per els amants dels cítrics i en especial de les llimones i les taronges. I si és massa àcid tot plegat pel paladar, sempre pots portar a la butxaca una teula de xocolata.

imaginem què hi ha entremig

rostre...

...tresor