enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

un estrip perdut

Un estrip perdut:

He escrit set paraules i una coma,
i a sota un línia de prova.
No ho puc esborrar si no tinc cap goma,
així que ho deixo, potser algú ho troba.

sobre el creixement

Mentre el sistema actual i motor de la societat tingui tant interioritzat el creixement, les diferències socials també creixeran. Creixement és una paraula tant i tant positiva que sembla d'inconscients no adapta-la a les nostres veritats absolutes, però necessitem un nova manera d'entendre la paraula creixement.

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una llum encegadora, un instant i, què veuen el meus ulls? Una ciutat antiga, plena de vida, gent comprant al mercat amb els seus vestits de fil de cotó llargs fins els peus, animals de tot tipus, nens jugant a fet i amagar, ... 

Un text proposat per Relats Conjunts

regal de reis

gronxa'm

- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

(Relats conjunts . Gronxador)

porra de llibres

Alguns dels llibres que potser (tant de bo) acabin per casa el dia de Sant Jordi:

• Summerhill de A.S Neill
• Zen 305 de Ferran Martínez
• La Barcelona de les mil cares de Mercè Vallejo
• Jugar amb el cor de'n Xesco Espar
• Julian Assange, autobiografia no autoritzada
• i algun de sorpresa...