- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ... -
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
En veure totes les cares agres pujant les escales elèctriques del centre comercial me n'adono que no es divertit anar de compres nadalen...
12 comentaris:
Que en són de macos els records. És igual que siguin inventats, que en són de macos!
M'ha agradat aquest petó imaginari.
oh!
ben dit, no deixis mai que la realitat t'espatlli un bonic record
:-)
Els bon records si cal s'han de dibuixar.
:)
:D
m'has fet sonriure, Maco, el record... encara que sigui imaginari
Dolç i preciós!
Bellament dolç i tendre....
m'ha encantat. Quants petons hem imaginat a la nostra vida?
:)
Publica un comentari a l'entrada