- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
12 comentaris:
Que en són de macos els records. És igual que siguin inventats, que en són de macos!
M'ha agradat aquest petó imaginari.
oh!
ben dit, no deixis mai que la realitat t'espatlli un bonic record
:-)
Els bon records si cal s'han de dibuixar.
:)
:D
m'has fet sonriure, Maco, el record... encara que sigui imaginari
Dolç i preciós!
Bellament dolç i tendre....
m'ha encantat. Quants petons hem imaginat a la nostra vida?
:)
Publica un comentari