dimecres, 14 de novembre del 2007

l'aventura més breu

Vam jugar
a mirar-nos els ulls
i aguantar-nos el riure,
però tots dos vam perdre.

3 comentaris:

Striper ha dit...

Si tot va acabar amb un peto tots dos veu guanyar.

Putas y Princesas ha dit...

Preciós moment... la llibertat del riure...

estrip ha dit...

Sembla estrany, que perdessim vol dir que ningú va somriure. Això és aquest perdre que he escrit, però el joc el vam guanyar.

Aquest és doble sentit, d'un joc que s'assebla molt a la vida.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...