Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
En veure totes les cares agres pujant les escales elèctriques del centre comercial me n'adono que no es divertit anar de compres nadalen...
9 comentaris:
BIEN !!!!! a que juguem...
això, a què juguem?
Ooooh! Però en aquest patí i falta gent per a poder jugar!!
Em recorda l'hora del pati a l'escola, l'hora esperada...
Preciosa fot, difícil jugar als quatre cantons, però jo encara no puc sortir al pati!
Salut!
ostres, en aquest pati tan gran, així d'entrada vénen ganes de posar-se a saltar i córrer
estriper, a fet i amagar!
elur, a escriure haikus a la sorra.
boira, n'hi ha ,n'hi ha!
cesc, i l'entrepà eh!
zel, encara no? aviat, però, segur.
bruixoleta, és veritat. Apa doncs!
dons jo, a la vista d'aquesta ombra tant xula, si que vull jugar. A que jugem, a tocar i parar....hehe
m'agrada aquest joc :)
Publica un comentari a l'entrada