divendres, 29 d’agost de 2008

sona el piano

Sona el piano, unes notes altes, tendrament el meu dit índex reposa sobre el teu front i, regalima resseguin-te el nas. Sona el piano, afino amb sol, i sol cau entre els dos llavis i allargo la nota fins a la fina barbeta. Sona el piano una escala més avall, pessigolles al coll i sobre la nou punxeguda fins a reposar en aquest petit clot entre clavícules. Els llavis encara s’ho miren, i el dit, alhora que el piano canvia de nota, cau vorejant un pit. Pell de gallina als braços, a les cames i al cap, i tomba el dit a un costat. Saltejant les costelles, do re mi, el piano cada cop més suau. Travessa l’abdominal i el ventre comença a sentir i es contrau bruscament, pessigolles o un avís? Faig un cercle per tornar a sentir aquest batec, i el piano tendrament fa un sostingut. Regalima encara més pel rierol que comença a endinsar-se a bosc i el piano lentament fa sonar un si, després un do i accelera el seu temps. Un altre si més enèrgicament. Només s’escolten les notes a un volum eixordador, una nota i una altra i a la fi, a dues mans, que cauen amb força i que fan esclatar el piano, amb un desordre sonor. Midorefasisoldo!

17 comentaris:

zel ha dit...

Preciosa metàfora.si jo la interpretés, l'amor hi sonaria, però la música desafinaria, segur.
Petons!

Rita ha dit...

Ummmmm estrip, senzillament genial!

J.M. ha dit...

La més bella de les melodies. El més intens dels silencis.

Carme ha dit...

molt bonic el joc de paraules i les metàfores. m´´ ha agradat. c´est l´amour.

aina

Les Coses són com Som ha dit...

aquí tenim el músic poeta metafòric. Xapó.

mar ha dit...

un moment senzillament màgic...
un text preciós ple de poesia i música.
molt suau i alhora intens...
m'ha encantat!

Anònim ha dit...

El piano sempre aporta moments tendres com els que ens descrius d'una forma especial.

Striper ha dit...

Oh jugues de maravella amb las palabras aixo si cal afinar el piano.

neus ha dit...

una cançó per piano preciosa :)

moderato-allegro ma non tropo-adagio misterioso-andantino-adagietto-largo-larghetto-andantino...

rits ha dit...

El piano és dels instruments més emotius que hi ha! pot transemtre força, ímpteu, tendresa,... i molt d'amor, esclar.

menta fresca ha dit...

m'emociona, el piano...
l'altre també.
em transporta, m'eleva, em fa volar, el piano...
l'altre també.

Deric ha dit...

vaja! ara quan em posi a tocar el piano em vindrà a la ment el teu escrit i no sé com podrà acabar la melodia!!! ;)

Eva Adell i Creixell ha dit...

Regalim sonor.
Sol Do!

Anònim ha dit...

Sempre he pensat que per la manera de tocar el piano (moviments del cos inclosos) sabràs com és una persona en certs àmbits de la vida horitzontal.

robadestiu ha dit...

...passo sense fer soroll, per no perdre'm ni una nota.....

Anònim ha dit...

quina melodia de carícies més fantàstica...

manel ha dit...

Acabo de llegir això a quarts d'una de la matinada, amb el ressò d'una fina pluja d'estiu que refresca la nit...M'ha semblat escoltar una melodia de piano de fons...no estic segur.
Ara ja puc anar a dormir.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...