dilluns, 22 de desembre del 2008

caixa

Per culpa d’alguns entrebancs, fins avui no m’he pogut atansar fins a les botigues per mirar de comprar algun detall. L’objectiu eren uns llapis de colors, pintures de cera i més llapis. Voltant per les prestatgeries he sentit dues dones comentar:

- Has vist fins a on arriba la cua per pagar?
- Això no és res dona
- No no, que dona la volta
- Quèeee? anem!

Si no fos perquè era una botiga de llibres i material escolar, hagués pensat que a tots els havia tocat la grossa, però no, més aviat el contrari.
En definitiva, que ja estava a punt de sortir i retirar-me, però una noia de la cua m’ha atret l’atenció i he canviat de parer, he decidit acompanyar-la en aquest sinuós trajecte fins a caixa.
De seguida li he entrat, preguntant-li què li semblaven els regals que portava per un nen de 5 anys i hem començat la conversa. Tot i la corda que m’ha donat, m’ha vist ell llautó a la primera, i intentant no fer-me pesat hem rigut una estona fins que hem arribat a caixa, just abans no li toqués a ella, he vist com es mirava amb el seu xicot que l’esperava a fora amb cara de gelosia, així que només m’ha quedat desitjar-li un bon Nadal.
Quan la caixera ha passat pel lector tot el que duia, m’ha somrigut, com si se n’hagués adonar de tota la meva intenció des del primer moment en què he començat fer cua, i m’he imaginat per un instant, que les més de cent persones que hi havia allà també ho havien vist tot, i el cor se m’ha disparat. Amb els colors pujats, i el somriure de la caixera, em disposo a pagar, ella arrenca el tiquet de la màquina, agafa un bolígraf, hi escriu un número de telèfon, i em torna canvi i tiquet alhora. Lentament he anat sortit la botiga rellegint el número apuntat, però abans de sortir per la porta m’he tornat a girar, m’ha tornat a somriure, i jo, li he fet aquell senyal que feia un ex-jugador del barça brasiler, que també vol dir “et truco!”.

18 comentaris:

mar ha dit...

vés per on...
et pensaves una cosa i n'ha estat una altra...
què atenta estava la caixera, no?
un petó

Anònim ha dit...

Ei has triomfat... elegant i clar... amb un somriure i el gest final, que la sort estigui del teu costat company...

Jordi Casanovas ha dit...

t'ha tocat la loteria doncs...

Sergi ha dit...

Però Estrip, lligant a l'Abacus? Quin tio! Bé, sembla que a la caixera no li ha molestat ser segon plat, ja ens diràs què tal, no?

khalina ha dit...

Molt emocionant! A mi mai m'ha passat res semblant, però m'encanta sentir aquestes històries :)

Assumpta ha dit...

Què bo!!! :-))

Si és un fet real et felicito... lligar a l'Abacus ha de portar sort segur :-)

Si és fantasia, doncs està molt ben buscat ;-)

I els regals que has comprat pel nen de cinc anys també m'agraden a mi... molt... moooooolt :-))

Genial!!!

Striper ha dit...

Noi el relat esta prou bé pero friso per una segona part.

. ha dit...

a mi això no em passa!!!

. ha dit...

ah, i no facis com aquell nano de la peli Ciudad de Dios, que fa servir el paperet amb el telèfon de paper de fumar...

Eli ha dit...

Carai!!!! Tu, quina gracia... Regals embolcallats de telefons amistosos/amorosos!!!!
Bon Nadal!!!!
;-D

Déjà vie ha dit...

pero aixo passa a la vida real???

labruixoleta ha dit...

ara ja no es pot dir que anar de compres i fer llargues cues no és emocionant!

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Menxa ha dit...

Algun dia que sigui en una botiga i vegi un noi que em cridi l'atenció ho provaré, aviam si hi ha sort!!

neus ha dit...

Això, això, tu ves explicant tècniques i tàctiques de "ligoteo", aviam si aprenem alguna coseta :P

la llàstima és que de caixers no se'n troben gaires.

estrip ha dit...

mar, ella i tota la botiga ha semblat!

cesc, això es triomfar? nooo

Jordi Casanovas, no la loteria no.

xexu, potser m'ha confós amb algú altre. O potser és psicòloga i vol donar-me suport moral.

Jordi Moreno, ni he vist la peli ni fumo.

Eli, Bon Nadal

Déjà, menys a firenze, potser si.

bruixoleta, es per agafar-s'ho bé això de fer cua eh! Així que es poden fer amics i tot en alguna d'elles.

Menxa, fes-ho fes-ho!

elur, però de noies a les cues sí!

neus ha dit...

goita! i jo de què en faig de les noies a les cues!?

estrip ha dit...

i nois també!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...