dilluns, 12 d’octubre del 2009

camí d'anada

Ha tingut sort que de tornada, no s'ha trobat les cues que més tard hi han hagut. I com que anava bé de temps, s'ha aturat sobre el pont del riu que el portava a casa. Ha baixat pel pendent de sorra que el duia fins a l'aigua. S'ha agenollat i omplert les mans d'aigua fresca i clara que s'ha tirat damunt la cara, tancant els ulls durant un segon minúscul, però infinit. En tornar-los a obrir ha vist com una ampolleta que baixava del salt de més amunt se li ha aturat al davant. Estava tancada i, hi havia alguna cosa dins, un paper amb un escrit:

A la llera del riu baixava
collint brancons per fer-te un ram
i em banyava en els gorgs,
mentre em miraves.

De la llera del riu marxàvem
tu amb un ram a la mà,
i jo amb pell renovada
desfent el camí d'anada.

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Preciós poema. Per si algú dubtava de que et mereixies el premi.

Assumpta ha dit...

M'agraden moltíssim aquests posts en que "et trobes" papers ;-))

Te'ls has trobat de tantes maneres... Dins un llibre, han vingut volant pel vent... i ara en una ampolleta :-)

Maquíssim!! :-))

Striper ha dit...

Saps trobar poemes en papers es un privilegi dels poetes.

Carme Rosanas ha dit...

Des de la riba et miràvem
a tu, a ella, i al ram
i et collíem les paraules
i somrèiem... riu avall.

Assumpta ha dit...

Ostres, Carme!!! M'agrada quan fas això!! :-))

Anònim ha dit...

La pell renovada sempre porta nous motius, no s'ha fet tard no...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...