dimecres, 12 de maig de 2010

cent trenta-dos mil vint-i-tres

Feia dies que no recordava els somnis però aquell matí després d'haver dormit les hores justes, es va despertar amb un nom al cap. Es va preguntar perquè, perquè aquell nom. Mai recordava els noms o mai somiava amb persones amb nom i cognoms. Segur que era algun senyal, segur! Quan va ser a la feina, va obrir l'ordinador i va anar directament al Google a posar aquell nom: Cent trenta-dos mil vint-i-tres entrades; va començar a pensar que el senyal potser seria un altre dia.

10 comentaris:

zel ha dit...

Bon apunt, caram, inspirat...si!

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... els senyals haurien de ser molt més senzills. Gràcies pel somriure de mitjanit!

Assumpta ha dit...

Jajajaja... És molt bo!! :-))

Però... potser entre aquells cent treta-dos mil vint-i-tres hi havia algú que...

neus ha dit...

oh, però existeixen els senyals?

estrip ha dit...

senyals 2.0, elur

Sergi ha dit...

I no vas satisfer la teva curiositat? I la nostra?

Goculta ha dit...

un agulla en un paller .. vaja no se sap mai deixa't caure potser et punxes i la trobes... ;-)

Les Coses són com Som ha dit...

jo em sembla que hagués buscat entre les 132.023 entrades, jeje.
Et vaig seguint i torno a estar per aquí. Un petonet!!!

Rita ha dit...

Que bo!

Ara que jo me n'hagués mirats uns quants, mai se sap! :P

Núr ha dit...

hahahaha! Jo hauria fet com la Rita!!! Almenys hauria entrat als 10 primers, a veure de qui es tracta! hehehe

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...