Llegeixo que Només un veritable dèbil és capaç de tenir veritable valor, i penso doncs, que cal aprendre a ser dèbil perquè el valor que em puc creure que tinc, no deu ser tant veritable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ... -
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
En veure totes les cares agres pujant les escales elèctriques del centre comercial me n'adono que no es divertit anar de compres nadalen...
5 comentaris:
Bé, això sempre i quan estiguem d'acord amb la frase, no? Potser n'ha de tenir més, de valor, però no s'ha de menystenir el valor dels altres.
i com sabem si som veritables débils i com tenir veritable valor? em considero molt débil però això del veritable valor?no el veig gaire.
si et sents valerós, segur que és veritable.
I qui no és un veritable dèbil, en un aspoecte o altre de la seva vida? Crec que tots tenim els nostres punts febles, per tant tots necessitem tenir valor, veritable valor... no?
Ho havia sentit a dir, això. El valent de debò és qui és capaç de superar les seves pors. Per això, la gent que no té por de res, no pot ser valenta.
...!
Caram... complicada la frase... i qui no hi ha forma de que trobi el valor?
Publica un comentari a l'entrada