diumenge, 24 d’octubre del 2010

el telèfon

Li vaig tafanejar el mòbil i vaig descobrir que jo no existia, que era un somni telefònic.

El micro-conte del diumenge I

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je, molt bo el micro-conte!

Ara bé, t'he de dir que això et passa per tafanejar mòbils!

Assumpta ha dit...

Ostres!! És boníssim... és angoixant... és divertit... és kafkià... és... molt bo!! :-DD

M'has fet pensar en una idea que tenia jo per fer un post fa temps i que al final mai em decideixo a fer-la... però... ai... això de que "jo no existeixo", és tan temptador!!

rits ha dit...

doncs a mi em sembla trist... ja no estar a un mòbil,... ais!!!

Rita ha dit...

Potser li agrada marcar-lo cada vegada... Malpensat! ;-)

Sergi ha dit...

Tu ves tafanejant el mòbil de la gent a veure si t'endús sorpreses...

No veus que tenir els mòbils apuntats és per mandra de recordar-los. Si no hi ets és que el sap de memòria i sempre el marca!

S.N. ha dit...

Potser fa com una que conec jo (cursi la pobre)que té al seu novio al mòbil com a " VIDA". Puaj...no apte per a diabètics.

Goculta ha dit...

genial

Albanta ha dit...

Torna a mirar quan despertes del somni!!!

Deric ha dit...

mal fet, no es tafaneixen els mòbils, però bon microconte!

GEMMA ha dit...

No vas ser un malson telefònic, no?

Salutacions, simpàtic Estrip.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...