Aquesta setmana he escoltat en televisions i ràdios catalanes debats d'independència, i me n'he alegrat en veure que els que no la volen ja no tenen arguments ni polítics ni econòmics per quedar-nos com estem, només els queda l'aspecte sentimental. Recordem que no fa pas gaire l'argument més important que teníem nosaltres era aquest però ara s'ha girat la truita. El proper pas serà menjar-nos-la. Bon profit i visca la república catalana!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
6 comentaris:
No calen arguments, senzillament no la volen, i així serà. Els sentiments són més poderosos que les raons, i els diners, més que qualsevol altra cosa.
I mira que són bones les truites!! a mi m'encanten ;-) mengem-nos-la doncs!!
Cal creure que tot és possible, i hem avançat.
Bon profit!
Avancem, avancem poc a poc, però més del que mai havíem avançat...
Visca!
És que ja no queden arguments. Quan ho pregunto, només me'n saben dir un: "El Barça no jugaria a la lliga espanyola". I jo els contesto: "El barça és tan bo, que el voldrien a qualsevol lliga, no patiu".
Publica un comentari a l'entrada