divendres, 6 de maig de 2011

córrer

Amb el vent que dibuixa unes onades rítmiques, els pescadors em miren quan els passo pel costat i em saluden. El meu alè de corredor, la sal i el tren que pita perquè s'apropa a l'estació em marquen el camí.

Gent passejant gossos, gossos vaguejant sols i un home perdut arrambat al mur, de roba bruta, fumant a recer del vent.

Tu, tothom, baixant del tren, uns van a Barcelona, els altres en venen, i per què, per què? Per què uns competeixen i els altres viuen? I els que viuen es desviuen per el joc?

Juguem, juguem que la civada guanyarem!

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Ara no em queda clar si anar a córrer se't posa bé o no...

òscar ha dit...

I no sempre jugant massa civada es guanya.

rits ha dit...

xq tothom corre?
quan ho faig, em fa mal el genoll. I d'altres vegades, l'ànima.

Carme Rosanas ha dit...

Jo no corro, només camino... però coincideixo amb tu amb els passejadors de gossos i amb els que van a l'estació.

Em perdo les onades i els pescadors...

Assumpta ha dit...

Això està molt ple de missatges! :-))

LLuNa ha dit...

De vegades ens pinten la vida com una competició. Prefereixo pensar que la vida és el premi, la competició ja la devia guanyar en altres temps, jo.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...