Aquell home amb pantalons de vestir blau marí, i camisa florejada engroguida puja el carrer una mica coix i mirant a terra. Sembla que no hi és i m'esgarrifo mirant-lo des de la finestra. En canvi aquella dona que es creua amb ell amb el carro de la compra té almenys una mirada als ulls.
dijous, 16 de juny del 2011
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
-
Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ... -
Que esplendorosos que són els arbres de nadal abans d'empolainar-los, quin aroma més fresc de bosc i de terra, que desprenen. Que càlid...
