Aquell home amb pantalons de vestir blau marí, i camisa florejada engroguida puja el carrer una mica coix i mirant a terra. Sembla que no hi és i m'esgarrifo mirant-lo des de la finestra. En canvi aquella dona que es creua amb ell amb el carro de la compra té almenys una mirada als ulls.
5 comentaris:
Uns ulls sense mirada no són massa bona senyal per qui els llueix.
mirar i veure no és el mateix, però mirar ja és una gran cosa
Realment hi ha mirades absents i buides que esgarrifen...
Doncs només de llegir-ho és com... intranquil·litzador...
M'alegra llegir-te de nou, Estrip.
Desitjo que tu enlluernis amb la teva mirada!
Publica un comentari a l'entrada