dimecres, 14 de desembre del 2011

interior-exterior

Una televisió sintonitzada sense mirar-la, un portàtil apagat, i una safata blanca. Que diferent que és contemplar o auto-contemplar-se i observar les coses de casa.

És possible que si et quedes amb la mirada perduda sobre un objecte, es que visualitzes alguna cosa des de l'interior, fins i tot perds de vista l'objecte exterior; però si l'exercici és la contemplació, la visualització sembla de l'exterior i potser, només potser, perds per un moment de vista l'interior.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

En l'exercici de contemplar també es pot afegir l'exercici de contemplar-se, i veure com la contemplació va de fora endins, gairebé materialitzant-se, com si la poguéssim percebre.

rits ha dit...

el teu post em fa recordar (i no sé xq) American beaty, quan al final, la càmera es queda observant una bossa que voleia pel carrer. Com si tot el que va passar no fos res, i et quedes observant el més cuotidià i tot segueix.

cas ha dit...

curiós...és d'aquells escrits que si intento entendre'l paraula per paraula no l'acabo d'entendre, però si llegeixo sense pensar t'entenc perfèctament. Jo tb tinc aquesta sensació de vegades :-)

Assumpta ha dit...

Crec que m'he perdut... i em sap greu perquè intueixo que és interessant, però...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...