No hi ha el millor moment, tots els moments són els millors, ni millor dia, ni setmana. Però si que hi ha un moment, que és el començament, i un altre que és l'ara. El primer moment va des dels tres quilos quatre cents en braços i amb els ulls mirant-me fins a les llàgrimes de veure'ls entrar tots dos junts, i el segon moment és l'ara que es transforma a cada instant. Instant intens.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ... -
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
En veure totes les cares agres pujant les escales elèctriques del centre comercial me n'adono que no es divertit anar de compres nadalen...
8 comentaris:
Ostres... felicitats, no?
Doncs, sí, enhorabona!
Felicitats!
Mooooltes Felicitaaats! Un pes ben adequat per ser dut en braços ;)
Per molts i molts anys!!! :*)
Eeeeeeei!! Se m'havia passat aquest post! Menys mal que repasso!!
MOLTÍSSIMES FELICITATS!! ENHORABONA!! :-))
Felicitats, papa ;)
Una alegria de les moltes que vindran...enhorabona, a petonejar i disfrutar
Publica un comentari a l'entrada