espanya ens roba i google nyaps

Espanya ens roba la nomenclatura dels carrers del Google Maps (ara Google Nyaps). Perquè al català li passa al que no li passa a cap altre idioma? Potser perquè no som cap estat independent? 

Es veu que Google se'n reta les mans i es remet a qui li envia la informació, potser ve de Google Espanya?

Si feu un cop d'ull al Maps, podem trobar “La Haza Larga” (Feixa Llarga), o en “Pablo” Casals en comptes de'n Pau Casals, o us podeu passejar per “la Travesia de Arriba” o anar a la “calle de los Nueve Barrios” i no a Nou Barris. 

Errors tècnics? Doncs perquè John Lennon no és “Juan” Lennon i continua essent John. 

Mireu aquest, a Santa Coloma de Farners hi ha la calle de la “Verga Maria” (pobre Verge!). Calla que aviat tornarem a trobar “Valles de los Caidos“ o “Plazas del Generalísimo”. I és que quan el pp i el psc/psoe s'ajunten tenen molt de poder: 759 milions, papers de Salamanca, etc... 

Agafem-nos fort que venen maldades!

interior-exterior

Una televisió sintonitzada sense mirar-la, un portàtil apagat, i una safata blanca. Que diferent que és contemplar o auto-contemplar-se i observar les coses de casa.

És possible que si et quedes amb la mirada perduda sobre un objecte, es que visualitzes alguna cosa des de l'interior, fins i tot perds de vista l'objecte exterior; però si l'exercici és la contemplació, la visualització sembla de l'exterior i potser, només potser, perds per un moment de vista l'interior.

marxar d'un mateix

Quan et preguntes el perquè de moltes coses i trobes un moment de silenci, que sembla que estiguis sol però no hi estàs, i mires a totes les persones que tens al voltant, totes enfeinades, i a més de contemplar auto-contemples, és com si ... marxessis de tu mateix.

el dia de la música

Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:

sona i ressona el piano

Sona i ressona el piano:

Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la vida i girant fins al canell, suau-suau l'índex pren el relleu i pujant a neguit per l'avantbraç fent esses dolces la pell s'engallina, i no és fins a l'espatlla que el cor caient per davant del pit te'ls ressegueix tots dos quasi sense tocar, dibuixant-ne el contorn. Un segon de repòs, per un sospir conjunt, i l'anular segueix el camí voltejant la panxa allà on es contrau per reflex. I amb tota la immensitat del dit més petit, el sospir es fa crit, i el joc musical ressona dels peus fins al cap, convertint l'entorn en un amor dolçament mullat.

créixer

Potser aviat trobaré escrits sota un bolquer, i potser quan la roba se li quedi petita l'aprofitaré per escriure-hi poemes ràpids per recordar que cada poques hores es despertava amb alguna necessitat. I això és molt poc, perquè als adults les necessitats o falses necessitats ens remouen les neurones a cada minut, deixant-nos moltes vegades insatisfets, no com ell. I tot i així creix... i és agraït!

Plou i fa sol

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Fa sol i plou,
les bruixes fan un ou.

Raïm d'abril,
els núvols s'emborratxen.
Glaça a l'estiu,
pren til·la el tamariu.

Amb boira i vent,
s'empaiten les paitides.
Amb boira i neu,
el somni es torna lleu.

Si el vent és groc,
la tarda és com la cendra.
Plou, prô plou poc,
i els núvols són de foc.

Neu al matí,
els àngels fan la muda.
Sembla un embut
el casc de la puput.

Amb sol i vent
les boires es desgrenyen.
Amb boira i sal
les drudes fan el salt.

Hi ha un núvol prim
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de panses i raïm.

Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa,
—pebre i safrà—,
ni plou ni se n'està.

Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un son.

Per l'aigua amunt
el peix compra llimones.
Per l'aigua avall,
ombreja el Ilenegall.

Enllaç d'on l'he extret i d'on podeu escoltar la cançó a càrrec de Josep Tero:

Música de poetes