Ves al contingut principal

sona el piano

Sona el piano, unes notes altes, tendrament el meu dit índex reposa sobre el teu front i, regalima resseguin-te el nas. Sona el piano, afino amb sol, i sol cau entre els dos llavis i allargo la nota fins a la fina barbeta. Sona el piano una escala més avall, pessigolles al coll i sobre la nou punxeguda fins a reposar en aquest petit clot entre clavícules. Els llavis encara s’ho miren, i el dit, alhora que el piano canvia de nota, cau vorejant un pit. Pell de gallina als braços, a les cames i al cap, i tomba el dit a un costat. Saltejant les costelles, do re mi, el piano cada cop més suau. Travessa l’abdominal i el ventre comença a sentir i es contrau bruscament, pessigolles o un avís? Faig un cercle per tornar a sentir aquest batec, i el piano tendrament fa un sostingut. Regalima encara més pel rierol que comença a endinsar-se a bosc i el piano lentament fa sonar un si, després un do i accelera el seu temps. Un altre si més enèrgicament. Només s’escolten les notes a un volum eixordador, una nota i una altra i a la fi, a dues mans, que cauen amb força i que fan esclatar el piano, amb un desordre sonor. Midorefasisoldo!

Comentaris

zel ha dit…
Preciosa metàfora.si jo la interpretés, l'amor hi sonaria, però la música desafinaria, segur.
Petons!
Rita ha dit…
Ummmmm estrip, senzillament genial!
Jeroni Maleuff ha dit…
La més bella de les melodies. El més intens dels silencis.
AINA ha dit…
molt bonic el joc de paraules i les metàfores. m´´ ha agradat. c´est l´amour.

aina
instints ha dit…
aquí tenim el músic poeta metafòric. Xapó.
mar ha dit…
un moment senzillament màgic...
un text preciós ple de poesia i música.
molt suau i alhora intens...
m'ha encantat!
Anònim ha dit…
El piano sempre aporta moments tendres com els que ens descrius d'una forma especial.
Striper ha dit…
Oh jugues de maravella amb las palabras aixo si cal afinar el piano.
elur ha dit…
una cançó per piano preciosa :)

moderato-allegro ma non tropo-adagio misterioso-andantino-adagietto-largo-larghetto-andantino...
rits ha dit…
El piano és dels instruments més emotius que hi ha! pot transemtre força, ímpteu, tendresa,... i molt d'amor, esclar.
menta fresca ha dit…
m'emociona, el piano...
l'altre també.
em transporta, m'eleva, em fa volar, el piano...
l'altre també.
Deric ha dit…
vaja! ara quan em posi a tocar el piano em vindrà a la ment el teu escrit i no sé com podrà acabar la melodia!!! ;)
e ha dit…
Regalim sonor.
Sol Do!
Anònim ha dit…
Sempre he pensat que per la manera de tocar el piano (moviments del cos inclosos) sabràs com és una persona en certs àmbits de la vida horitzontal.
robadestiu ha dit…
...passo sense fer soroll, per no perdre'm ni una nota.....
Anònim ha dit…
quina melodia de carícies més fantàstica...
Manel ha dit…
Acabo de llegir això a quarts d'una de la matinada, amb el ressò d'una fina pluja d'estiu que refresca la nit...M'ha semblat escoltar una melodia de piano de fons...no estic segur.
Ara ja puc anar a dormir.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...