En un racó de la xarxa un estrip espera ser cosit, i a prop de la lluna plena, una sirena un dia, deixarà una llum en el seu camí. Una galeta de xocolata, el regalim del suc que fan unes maduixes amb sucre preparades amb temps o un glop d'aigua amb llimona ben freda és només el començament. Ara molt a tocar del cel i aviat de peus a terra, un cel diferent. La tranquil·litat d'un poble petit a l'hivern serà buscada com aquelles petites carícies a l'esquena, tot just cinc segons abans d'aclucar els ulls... de son.
dijous, 17 de febrer del 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
divendres, 28 de gener del 2011
N'IX
Em vaig fer addicte a La manera més salvatge,
i ara no m'he pogut resistir a N'IX.
Crida la carn:
no tenir fred,
no tenir fam,
no tenir sed.
El qui ho pot fer,
i que demà
veu que també
se'n sortirà,
d'aquestes tres,
no el guanya ni
el mateix Zeus
a ser feliç.
Epicur, sentència 33 (Enric Casasses)
i ara no m'he pogut resistir a N'IX.
Crida la carn:
no tenir fred,
no tenir fam,
no tenir sed.
El qui ho pot fer,
i que demà
veu que també
se'n sortirà,
d'aquestes tres,
no el guanya ni
el mateix Zeus
a ser feliç.
Epicur, sentència 33 (Enric Casasses)
dimecres, 26 de gener del 2011
ho sembla
Encara que sembli que està sol, no ho està. A sota i a sobre seu, a un costat i a un altre, aquell gra de sorra, el que fa mil vint-i-tres a l'esquerra de la palmera, encara no ho veu clar. Si avui es gira una mica de vent i puc arribar fins a ell, li explicaré!dimarts, 25 de gener del 2011
pensaments carbasses sobre negre
A vegades el cel i el mar són un sol pensament en negre.
Mentre els punts acarbassats són majoria, i la majoria arrenglerats,
menys el reflex, del llum carbassa de l'estufa,
que només escalfa un mig cos, i l'altre refredat.
La llum de l'hivernacle torna ha estar encesa, i encara no he descobert el perquè uns dies ho està i uns altres no. No sento les campanes del campanar i les podria enyorar.
El iogurt de mango i papaia buit sobre la tauleta,
la bicicleta estàtica està estàtica i
l'elefant espera sobre els coixins del sofà.
Mentre els punts acarbassats són majoria, i la majoria arrenglerats,
menys el reflex, del llum carbassa de l'estufa,
que només escalfa un mig cos, i l'altre refredat.
La llum de l'hivernacle torna ha estar encesa, i encara no he descobert el perquè uns dies ho està i uns altres no. No sento les campanes del campanar i les podria enyorar.
El iogurt de mango i papaia buit sobre la tauleta,
la bicicleta estàtica està estàtica i
l'elefant espera sobre els coixins del sofà.
dimecres, 19 de gener del 2011
pensament en blau
A vegades el mar i el cel són un sol pensament en blau
i a vegades són un sol pensament en blanc.
i a vegades són un sol pensament en blanc.
dimarts, 28 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ... -
Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:
-
Que esplendorosos que són els arbres de nadal abans d'empolainar-los, quin aroma més fresc de bosc i de terra, que desprenen. Que càlid...
