En un racó de la xarxa un estrip espera ser cosit, i a prop de la lluna plena, una sirena un dia, deixarà una llum en el seu camí. Una galeta de xocolata, el regalim del suc que fan unes maduixes amb sucre preparades amb temps o un glop d'aigua amb llimona ben freda és només el començament. Ara molt a tocar del cel i aviat de peus a terra, un cel diferent. La tranquil·litat d'un poble petit a l'hivern serà buscada com aquelles petites carícies a l'esquena, tot just cinc segons abans d'aclucar els ulls... de son.
5 comentaris:
Segur que la sirena sabrà cosir la xarxa cuidant i mimant l'estrip mariner...
Ssssshhh... no feu soroll, que s'ha adormit...
Quina apunt mes tranquil.let.
que dormis bé...
dolços somnis! (en veu ben baixeta)
dolços comentaris, gràcies!
Publica un comentari a l'entrada