dimecres, 3 d’octubre del 2007

segón intent

Vam tornar allà 3 dies seguits sense èxit, havien marxat d'excursió amb la família, però el quart dia, ens vam retrobar entre una mena d'ànsia i de fredor per els dies que havien passat. Tos havíem ja dinat i després de passar una estona a la terrassa, ens vam tirar tots a la piscina, fins i tot en Joan, fill dels amos del bar, s'hi va afegir que tenia la tarda de festa. Ell ja estava acostumat a veure passar centenars de noies, i tot i que no era un noi molt atractiu, el fet de servir begudes darrera d'una barra li donava un aire que les noies admiraven i a més ell ja s'havia estrenat abans que nosaltres en això del primer petó.
Vam passar unes quantes hores a la piscina, en Josep i la Júlia per una banda feien de les seves, i en Joan, Jo i la Maria teníem les nostres converses. Jo no vaig poder estar sol amb la Maria, i en Joan si, ells dos s'havien tirat a la piscina i havien jugat una estona. Era el primer cop que veia a en Joan com un enemic, però tot i així, com que la confrontació no m'agrada no vaig fer res per evitar que ells dos agafessin confiança.
Es feia fosc i encara nedàvem, però era divendres i teníem més marge, en Joan però havia d'ajudar als pares a tancar el bar, i amb aquesta excusa vam decidir començar a recollir. Mentre esperàvem que la Júlia i la Maria pugessin un moment al apartament i en Joan a tancar el bar, en Josep em va explicar que ja havia tingut temps de fer el seu primer petó i d'enfadar-se amb ella, fins i tot. En Joan ens va avisar que encara en tenia per estona, la Júlia no va voler tornar a baixar perquè s'havia enfadat amb en Josep i la Maria va venir dir-nos que ja ens veuríem. Però en Josep que és més atrevit s'ho va manegar per deixar-nos sols. I jo després d'aquest detall no podia caure en la vergonya i en la timidesa així que no recordo com, la vaig convèncer per anar fins a la platja per acabar de fer temps abans d'anar a sopar.
Vam marxar i vaig veure a en Joan com mirava des de la finestra del bar i somreia. Vam passar quasi 10 minuts en silenci fins arribar a peu de sorra caminant lentament entre els carrers i per sota dels rètols lluminosos. Ens vam mirar, ens vam agafar de la mà i vam continuar per sobre de la sorra, de sobte ella es va aturar, i jo vaig aturar la meva respiració, es va ajupir fins als seus peus per treure's les sabates, es va aixecar i va dir: -ara estic més còmode, i vam continuar uns metres més, ens vam asseure un al costat de l'altre però vam haver de deixar-nos anar de les mans. Va passar encara un minut més, en silenci, i vaig pensar que cada minut més que deixes passar és multiplicaria la tensió i arribaria la incomoditat. Així que la viag mirar als ulls i de seguida ella em va seguir, vaig posar la meva mà a sobre de la seva que es repenjava a la sorra, i va somriure, un somriure que es va tornar humit quan li vaig apropar els meus llavis.

2 comentaris:

N ha dit...

Sovint, aquests silencis, aquests primers contactes de mans entrellaçades, aquests moments previs a un primer petó, són els moments que després recordarem amb més passió, que ens faran posar la passió a flor de pell...

estrip ha dit...

hem d'intentar que això passi cada vegada, eh! però és dificil, no podem reiniciar la memòria del nostre subconscient... jo ho intento sempre...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...