diumenge, 17 de febrer del 2008

la onada

Mentre seia en el mur mirant les onades com trencaven contra l’espigó, una noia s’ha assegut a uns dos mestres meu per fer el mateix una estona. Els ulls ens brillaven a tots dos fruit de la sal dels esquitxos que el vent ens feia arribar. El cel mig ennuvolat ha deixat que el Sol ens escalfés un mica la cara, i ella ha aprofitat per treure un llibre. L’ha obert, ha tret el punt i se l’ha guardat sota la cama. Jo he tancat els ulls per poder sentir encara més el Sol. De cop i volta una onada més valenta que les altres s’ha enfilat més amunt just quan tornava la vista al mar, i he hagut de córrer enrera perquè no m’atrapés. La noia ha fet el mateix, però no hi ha sigut a temps i s’ha mullat gairebé tots els pantalons. Li he demanat si estava bé, i s’ha disculpat dient que s’anava a canviar que viu molt a prop d’aquí. M’he tornat a apropar el mur i l’aigua arrossegava el paper que li feia de punt de llibre i que guardava sota la cama. He saltat el mur, i abans que tornés un onada l’he recuperat, però no sense haver-me mullat les sabates. Estava doblegat i l’he obert, amb la tinta mig correguda per culpa de l’aigua, però encara es podia entendre el que hi posava:

M’agrada més escriure’t que parlar,
m’agrada més mirar-te en silenci,
m’agrada més veure’t lluitar que esperar
però encara més poder compartir aquest sofriment.

M’agrada que et moguis que jo ja et miraré,
m’agrada que respiris que jo ja sospiraré,
m’agraden el teus cabells desordenats,
però encara més fer aquest camí plegats.

Caram, si sabés on viu l'hi tornaria, segur que aquestes paraules deuen ser un tresor per ella. O potser no! sinó que hi fan com punt de llibre.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

El poema és preciós, sigui de qui sigui. Busca-la aquesta noia, qui sap si val la pena i si li agradaria recuperar aquest escrit.

neus ha dit...

potser el fa/feia servir de punt de llibre per tenir-lo apropet... de totes maneres si hagués sigut prou important, segur que l'hauria buscat abans d'anar-se a canviar. Jo ho hauria fet :)

Un post molt bonic :*)

N ha dit...

Esta guapo el poema, potser massa fi per mi i tot, ja que jo perdria el cul per un noi que tingués escrit, com a punt de llibre, la lletra d'algun tema d'Eskorbuto. Llavors ja em colpiria l'ànima...

estrip ha dit...

hauria d'anar a veure les onades més vegades. M'agrada que us hagi agradat.

nuri, suposo que també existeix aquest que porta el punt amb un tema d'eskorbuto.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...