dilluns, 10 de novembre del 2008

pell

Mil camins de la terra
mil arrugues a la pell
l'animal és bell.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

M'has deixat sense paraules... les arrugues i mils camins fets...

Striper ha dit...

A mes hi han moltes coses escrites a una pell.

Rita ha dit...

I les teves paraules... també!

Les Coses són com Som ha dit...

les arrugues a la pell marquen els camins fets..

neus ha dit...

mil camins a la pell...

rits ha dit...

i mil històries viscudes

Assumpta ha dit...

Ai, això de l'arruga és bella m'anima :-))

I pensar que hi ha civilitzacions que veneren els ancians i la nostra només vol semblar jove al preu que sigui...

Doe ha dit...

Camins de pols, amb molts regustos.

fada ha dit...

Cada arruga una experiència viscuda. Jo en vull arribar a tenir moltes!!!

labruixoleta ha dit...

m'han vingut ganes de tocar aquesta pell, i resseguir amb el dit les arrugues per conèixer les històries que expliquen els camins. Bona nit :-)

Anònim ha dit...

Les vivències estampades a la pell!
Bona nit! :)

khalina ha dit...

és la pell d'un elefant?

estrip ha dit...

cesc, segur que no, segur que no!

striper, i tant, a part d'alguns tatoos, eh!

rita, gràcies guapa!

instints, es això, és això!

elur, mil o milers de milers!

rits, de tot!

assumpta, i a més tenen significat eh!

doe, molts regustos i tant!

fada, doncs riu molt!

bruixoleta, i la pell de ser acariciada!

joana, estampes amb signatura personal.

khalina, premi!

khalina ha dit...

oleeeeeeeee.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

dons sí, arrugues que ens deixen els camins de la vida en el nostre cos, m'agrada.

Menxa ha dit...

Trobo que ho has fet molt teu a l'hora de dir "Bell" i no "Vell" :)

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Francament una fotografia que remou mil sentiments.

Silvia_D ha dit...

Los surcos que marcan una vida...

Sentía curiosidad, me alegro de haber entrado.

Saludos

Núr ha dit...

Perdona, prò de tan a prop, de bell, en té ben poc! En tot cas, vell!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...