divendres, 28 d’agost del 2009

ànimes

En el teatre del món algú es confessa dins del palau de la moral, els pregoners de les festes amb bigotis infinits i grisos dormen la mona mentre el Sol es manifesta amb la ràbia d’un animal ferit. Les campanades han sonat entre el silenci foraster i el retard esdevindrà la norma. La mandra ja no és pecat i no hi ha menjar per embrutar-se l’ànima. Cada home una obsessió i quan s’hagin acabat les possessions regalarem el cos a cada estímul vell.

13 comentaris:

Striper ha dit...

La vida es un teatre pero de vegades ens esquitxa de veritat.

Deric ha dit...

jo també vull estímuls!

khalina ha dit...

Massa trascendental per a mi ara mateix. He llegit el teu text tres vegades i m'ha deixat inquieta. Què li fa por a la meva ànima?

zel ha dit...

Ostres, avui m'has planxat, literalment!

Rita ha dit...

Llegeixo i rellegeixo (ja en van 4) i segueixo sense entendre res. És greu? :P

neus ha dit...

potser és que lesp ossessions no haurien de començar?

una abraçada!

Assumpta ha dit...

No sé què té aquest escrit que et deixa amb una sensació com... no sé... com de pessimisme.

rits ha dit...

l'estiu que es va acabant, potser?

Anònim ha dit...

Mai hauria pensat que es podia expressar tanta veritat que no agrada amb tanta bellesa i habilitat, impressionaes.

Francesc Mompó ha dit...

Decadent sí que és, sí. Només li falta un polvoró i una palada d'arena a la boca.
Salut i Terra

GEMMA ha dit...

Saps? M'agrada aquest escrit, a pesar que potser no l'acabo de pillar... però el so de les paraules em transmet sensacions que m'agraden. Gràcies!

estrip ha dit...

striper, barrejat de gèneres eh!

deric, demanes poc tu també!

khalina, no cal entendre res.

zel, ara toca desplanxar-se doncs!

Rita, és molt greu, és molt greu!

elur, potser. No son molt bones no, a vegades ajuden o ens enganyen.

Assumpte, és possible, però bon rotllo eh!

rits, es va acabant es va acabant quina sort!

Cesc, gràcies, gràcies, gràcies.

Francesc, salut i terra!
GEMMA, moltes gràcies, em sona molt bé el teu comentari.

Les Coses són com Som ha dit...

si els finals dels estius són així, jo firmo...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...