Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
10 comentaris:
una pell que demostra experiència i duresa
Això és pell humana, Estrip? (vista microscòpicament, clar, vull dir) o és un elefant? :-)
i és que perquè hi ha qui s'entussodeix en dir que l'arruga no és bella?
senyal d'haver viscut molt!!!
JO apostaria per un elefant, la pell dels anys i l'experiència.
En el rostre, en les mans , en tota la pell hi ha allò viscut .Vell i bell!
Deric, un experiència ben marcada.
Assumpta, un animal sens dubte!
Xexu, hi ha persones amb pell d'elefant.
rits, l'arruga és bella i es feta d'amor, veritat?
Joana. vell i bell alhora. Gran combinació!
Jo també hi veig un elefant... però és bonica la pell i l'animal també.
jo em quedo amb l'elefant de llarga vida, bona memòria i dura pell
cada solc una carícia, cada arruga un record.
o
cada carícia un solc, cada record una arruga.
molt bonic
Publica un comentari a l'entrada