Ves al contingut principal

pell

Mil camins de la terra
mil arrugues a la pell
l'animal és bell.

Comentaris

Cesc ha dit…
M'has deixat sense paraules... les arrugues i mils camins fets...
Striper ha dit…
A mes hi han moltes coses escrites a una pell.
Rita ha dit…
I les teves paraules... també!
instints ha dit…
les arrugues a la pell marquen els camins fets..
elur ha dit…
mil camins a la pell...
rits ha dit…
i mil històries viscudes
Assumpta ha dit…
Ai, això de l'arruga és bella m'anima :-))

I pensar que hi ha civilitzacions que veneren els ancians i la nostra només vol semblar jove al preu que sigui...
Doe ha dit…
Camins de pols, amb molts regustos.
fada ha dit…
Cada arruga una experiència viscuda. Jo en vull arribar a tenir moltes!!!
labruixoleta ha dit…
m'han vingut ganes de tocar aquesta pell, i resseguir amb el dit les arrugues per conèixer les històries que expliquen els camins. Bona nit :-)
Joana ha dit…
Les vivències estampades a la pell!
Bona nit! :)
khalina ha dit…
és la pell d'un elefant?
estrip ha dit…
cesc, segur que no, segur que no!

striper, i tant, a part d'alguns tatoos, eh!

rita, gràcies guapa!

instints, es això, és això!

elur, mil o milers de milers!

rits, de tot!

assumpta, i a més tenen significat eh!

doe, molts regustos i tant!

fada, doncs riu molt!

bruixoleta, i la pell de ser acariciada!

joana, estampes amb signatura personal.

khalina, premi!
menta fresca ha dit…
dons sí, arrugues que ens deixen els camins de la vida en el nostre cos, m'agrada.
Menxa ha dit…
Trobo que ho has fet molt teu a l'hora de dir "Bell" i no "Vell" :)
A peu coix ha dit…
Francament una fotografia que remou mil sentiments.
DianNa_ ha dit…
Los surcos que marcan una vida...

Sentía curiosidad, me alegro de haber entrado.

Saludos
Núr ha dit…
Perdona, prò de tan a prop, de bell, en té ben poc! En tot cas, vell!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…