dimarts, 23 de març del 2010

parlar i escriure

El que sap no parla, i el que parla no sap, va dir Lao Tseu. I doncs que devia pensar de l'escriure si ni tant sols va deixar escrita una frase com aquesta.

Potser escriure era la pitjor de les coses o potser per allò de que a la transmissió oral és on hi ha la millor saviesa?

18 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs ja podia dir missa aquest home, escriure és genial. A més, si ho deixes escrit, segur que molta gent ho voldrà llegir.

Assumpta ha dit...

Doncs no sé què dir-te ;-)

És cert que moltes vegades qui més parla és qui menys sap, ara bé, d'aquí treure la conclusió de que "qui sap no parla" ho trobo equivocat ;-)

Com diu en XeXu, escriure és genial!! :-))

Carme Rosanas ha dit...

I tant que sí! Escriure és genial!

Escriviu, escriviu, que a mi m'agrada llegir-vos!

Albanta ha dit...

Escriure la pitjor de les coses???
Vinga jaaaaaaaa!!!
Ni cas... a escriure companys, sisplau!!

neus ha dit...

EScriure no deixa de ser una manera de parlar :)

Clidice ha dit...

el feed-back blogaire és genial ;)

Eulàlia ha dit...

ei, jo de bla bla bla bla bla bla en se molt! i con tinuo bla bla bla.. ja m'entens, no?

;)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Si qui escriu és el que no sap, llavors potser sí que escriure és la pitjor de les coses...

kweilan ha dit...

Potser no en sabem però ens agrada :)

estrip ha dit...

doncs que ni el llegir, ni el parlar ens faci perdre l'escriure!

No tenia cap dubte que defensaríeu l'escriure! I es que a vegades totes les frases dels savis no son exportables a l'ara, o si?

fada ha dit...

L'única gràcia que li trobo a la transmissió oral és que genera moltes versions diferents.... que després es poden escriure!

neus ha dit...

parlar és escriure a l'aire... ;-)

neus ha dit...

i avui m'han dit aquesta:
'Jo diria que escriure és una manera de pensar. I parlar és, sovint, pensar en veu alta.' (Accidia)

rits ha dit...

mmm, no ho sé, però aquesta me l'escric per totes les vegades que em matxaco pensant que no xerro massa!

escriure és preciós! tan s'hi val si ens fa savis o no.

Maite Fruitós ha dit...

En llegir-ho, em pregunto si escriure no serà d'alguna manera com parlar en veu baixa, amb molt respecte vers l'altre, al que li donem l'oportunitat de parar de llegir si el que li oferim no li aporta res...

Una abraçada

Teresa Bosch ha dit...

Escriure és parlar sense fer soroll

Núr ha dit...

Ho he buscat, perquè no me'n refiava si ho sabia o no... En Laozi sí, que va escriure... Va escriure el Daodejing (El llibre del Dao i del De, o del Tao i del Te, no sé com ho hauran traduït...).

estrip ha dit...

Potser si, jo vaig llegir que era una transcripció del que ell pensava o deia. Però que l'havia escrit un altre.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...