Clareja a dos quarts de deu de juny,
i les bruixes pentinades l'aigua escalfen.
Infusió de gingebre i farigola,
debats en prime time,
i pel·lícules d'una altra època.
I de nit, les discos de gent vinguda d'arreu
s'omplen, però no ballen,
miren futbol.
Demà toca enyorança, enyorança doble.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
2 comentaris:
vols que vinguem en Xexu i jo a desconformar-nos? ;)
(espero que a en Xexu no li faci res que parli per ell :P)
una abraçada!
caram! quanta enyorança! Però si és doble, ja gastes la de diumenge
Publica un comentari a l'entrada