Perquè a vegades escrivim coses que més valdria dir-les i diem coses que més caldria escriure-les?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ... -
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
En veure totes les cares agres pujant les escales elèctriques del centre comercial me n'adono que no es divertit anar de compres nadalen...
9 comentaris:
Per assegurar el tret, jo optaria per dir-les i després posar-les per escrit. Les dues coses tindrien el seu valor i la seva complementarietat.
ai doncs perque dir-les implica nuesa
Es veritat, escrivim diferent de com parlem i a vegades potser sí que ho fem al revés. De tota manera la solució Xexu, jo l'he utilitzada moltes vegades, moltes... i m'ha ant bé
potser pel dubte, la inseguretat, la por :)
perquè de vegades pensem coses que més valdria oblidar, i oblidem coses que més valdria pensar-hi?
som així
Per què a vegades escrivim coses que més valdria dir-les i diem coses que més caldria escriure-les?
(Estrip)
Que les coses no es diguin, això no vol pas dir que no es pensin.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Doncs suposo que per inseguretat i, a vegades, perquè no sabem com expressar-nos i ens surt tot al revés.
Potser perquè ens resulta més fàcil.
Pot ser per molts motius... però en el meu cas, quan escric coses que més valdria dir-les pot ser ben bé per covardia... i potser les escric per a mi... o inclús ni això, sinó que tan sols les escric, em limito a pensar-les...
Publica un comentari a l'entrada