un adéu-siau

És estrany deixar de fer-te petons, és estrany canviar la meva mirada, fer-te sentir ignorada i oblidar les il•lusions. Me’n vaig a dormir amb tota pau però no entenc aquesta enyorança, es estrany oblidar que podem tenir esperança, és estrany, però ens havíem de dir adéu-siau.

passió perduda

Avui com en altres ocasions una dona m’ha enlluernat, i m’ha semblat un déjà vu i no he pogut evitar perseguir-la, uns carrers i prou, feia força vent. Ha obert la bossa de mà i n’ha tret uns papers, jo ja esperava gràcies al déjà vu, que un paper l’hi caigués, un paper que segurament duria escrit un vers. Per un moment he somrigut, però ha estat només un instant, perquè el que esperava no ha passat, aquesta història es diferent (poesia perduda). Ha tornat a posar els papers dins la bossa, mentre un noi, des de l’altra acera semblava també que se la mirava apassionadament, i mentre no sabia ben bé que es feia, ell s’ha posat la mà a la butxaca dels pantalons del darrera per treure’s alguna cosa, i alhora, un paper que duia a la mateixa butxaca arrossegat pel fregament ha volat i se l’ha endut el vent. Ell no se n’ha adonat però m’ha vingut a parar als peus, i la curiositat m’ha perdut:

Molts cops, massa cops, he pensat que fer les coses amb massa passió era un error, excepte quan es tractava d’amor. Pensava que no era propi d’una persona responsable, i sempre em feia vergonya que em veiessin massa preocupat en coses que en un principi no m’assegurarien un futur feliç, estable o respectable. Aleshores vaig aprendre a aparcar la passió en aquests assumptes. Però la passió és una mena d’energia i com m’han ensenyat a l’escola l’energia no es crea ni destrueix, es transforma. Aleshores la única via d’escapament, de transformació, era a través de les relacions que he anat consumint, i escric consumint, perquè és així com han acabat sempre, l’excés d’energia provoca col•lapse o explosions o forats negres. Ara però estic convençut de tot el contrari, ara que he perdut el costum d’apassionar-me per cada cosa que faig, ara que tinc ganes de repartir l’energia en tot el que faig, he adquirit un por que abans no tenia i es fruit de tot aquesta història. És un por que em bloqueja i que pot produir l’efecte invers al qual m’he referit, transformar tota la possible passió d’una relació cap a altres assumptes, i que com l’amor d’abans, aquests assumptes corren el risc col•lapsar-se. Com un peix que es mossega la cua.

He aixecat la vista i tots dos ja havien desaparegut. Potser era una carta de comiat a algú estimat, no ho sé. Em sap greu no poder-li tornar.

tigre

Segons l'horòscop xinès sóc un tigre. Vés per on, quin descobriment.

somni

Estic adormit aquí al teu costat, esperant que la claror del matí em faci obrir els ulls amb un acte reflex. Estic aquí adormit i somiant sense voler amb una altre dona que em doni més motivació, que em provoqui més els meus instints, que em faci sentir la necessitat de lluitar cada dia per obtenir una mirada del seu alè més profund. Tot és un somni d’estrelles que brillen i on vull arribar fins a elles per tocar-les, passar per sobre el núvols. Vull fer aquest camí un dia i un altre i no em vull quedar a viure en un astre que brilla igualment però sempre gira en la mateixa òrbita. Et vull perseguir i que de vegades et deixis atrapar, que de vegades quan em despisti et perdi en l’horitzó i hagi de fer un esprint per tornar-te a agafar. Vull que tu, quan t’aturis a observar no em facis aturar a mi també i jo em pugui escapar, i que si em vols tornar a atrapar hagis de posar-te a córrer tu també. Vull companyia i vull distància, vull el teu alè i l’aire fresc, vull uns llençols transparents per mirar-te a través de la llum i vull que tu també em vulguis a la teva manera. Però tot és un somni, i el Sol no em despertarà perquè aquesta nit he abaixat les persianes.

conjur

Coses que deixo al balcó aquesta nit:
Il•lusió, la poca que em queda, i a veure si me’n porten més,
Suor i mandra, a veure si el fred la congela,
Una foto per veure si les filles dels tres reis que deuen ser princeses em fan un visita,
Inseguretat, a veure si els camells la trepitgen,
Sang, que em trobo massa ple, em falta oxigen,
Els ulls, a veure si m’hi posen llàgrimes,
Una ampolla de vi per si estan deprimits,
I un llibre blanc perquè hi escriguin un conjur, el conjur que necessito perquè ens trobem sense haver-ho planejat.

enamoradís

Em vas dir que em faries un senyal, que et tocaries l’orella esquerra avui quan sortissis a dir les notícies, però em vas enganyar, perquè ho vas fer? Mira que ens ho vam passar bé eh! I durant les hores que vam estar xerrant i jo no et vaig dir cap mentida. No vull sentir excuses del tipus que si el cava, que si l’últim tequila, que estaves cansada, etc. Aquestes coses més aviat fan dir la veritat. I ara què faré? era del programes que més mirava, bé, era l’únic programa que mirava, el teu, les teves notícies, i no en puc mirar cap altre. No en puc mirar cap altre sabent que tu ets només a un número del costat i que si et sintonitzo ja no sentiré el que sentia abans, et veuré com una traïdora. He estat tot el dia pensant, em feia mal el cap de tant donar-hi voltes, però al final he decidit regalar-li el televisor a la carinyosa iaia i veïna de sota que pobre només feia que escoltar la ràdio. En fi, suposo que això del senyal li deus dir a tothom, sobretot la nit de cap d’any, però és que jo estava enamorat de tu! La propera vegada em fixaré més de qui m’enamoro, és el meu propòsit per el nou any.

rutina

El gener és un bon més per perdre la por al fred, per adonar-te’n que els dies cada cop tornen a ser més llargs, per potenciar qualsevol de les aptituds que tinguis perquè el gener és idoni per començar a ser constant i començar una rutina. No si valen les promeses de la revetlla de cap d’any, has de pensar en el que estaves desitjant fa dos i tres mesos, si ho has oblidat o si no, i si encara són objectius pendents. Rutina no és una paraula dolenta.