carallots!

No m'agraden els anuncis, i sobretot no m'agraden els que presentant-se més ecològics no ho són, com per exemple el nou tub de paper higiènic que es dissol amb l'aigua. Segons la web del fabricant cal buidar tota la cisterna, i no és suficient només amb la meitat. A més és fàcil fer-ne un mal ús, quanta gent que ho compri buidarà més aigua del compte? segur que molta. Aquest anunci em fa ràbia!

No m'agraden el anuncis que et volen posar qualificatius de manera indirecta: “Jo no sóc tonto!”. Però què m'esteu dient que si no us compro a vosaltres sóc tonto?

I aquell que es va posar de moda fa unes setmanes dient el que tenim a Catalunya i al final comparen la seva cervesa amb tot això que tenim? Quina decepció! O el de la mateixa marca que diu que la dona del protagonista l'ha deixat perquè volia a algú més normal. Carallot!

I si anem als anuncis del govern espanyol amb la reducció a 110 per estalviar? Perquè em volen controlar la meva vida fins a tal extrem? Si jo vull estalviar ja redueixo jo la velocitat, carallots!

Ah i parlant de carallots, aquests que posen la paraula "tonto" al seu eslògan, que sàpiguen que això no es correcte en català, que ho canviïn per ximple, babau o per carallot. Carallots!

just abans d'aclucar els ulls

En un racó de la xarxa un estrip espera ser cosit, i a prop de la lluna plena, una sirena un dia, deixarà una llum en el seu camí. Una galeta de xocolata, el regalim del suc que fan unes maduixes amb sucre preparades amb temps o un glop d'aigua amb llimona ben freda és només el començament. Ara molt a tocar del cel i aviat de peus a terra, un cel diferent. La tranquil·litat d'un poble petit a l'hivern serà buscada com aquelles petites carícies a l'esquena, tot just cinc segons abans d'aclucar els ulls... de son.

som

Només una essa separa l'érem del serem,
i potser, només potser,
és la essa del present.

N'IX

Em vaig fer addicte a La manera més salvatge,
i ara no m'he pogut resistir a N'IX.

Crida la carn:
no tenir fred,
no tenir fam,
no tenir sed.

El qui ho pot fer,
i que demà
veu que també
se'n sortirà,
d'aquestes tres,
no el guanya ni
el mateix Zeus
a ser feliç.

Epicur, sentència 33 (Enric Casasses)

ho sembla

Encara que sembli que està sol, no ho està. A sota i a sobre seu, a un costat i a un altre, aquell gra de sorra, el que fa mil vint-i-tres a l'esquerra de la palmera, encara no ho veu clar. Si avui es gira una mica de vent i puc arribar fins a ell, li explicaré!

pensaments carbasses sobre negre

A vegades el cel i el mar són un sol pensament en negre.
Mentre els punts acarbassats són majoria, i la majoria arrenglerats,
menys el reflex, del llum carbassa de l'estufa,
que només escalfa un mig cos, i l'altre refredat.

La llum de l'hivernacle torna ha estar encesa, i encara no he descobert el perquè uns dies ho està i uns altres no. No sento les campanes del campanar i les podria enyorar.

El iogurt de mango i papaia buit sobre la tauleta,
la bicicleta estàtica està estàtica i
l'elefant espera sobre els coixins del sofà.

pensament en blau

A vegades el mar i el cel són un sol pensament en blau
i a vegades són un sol pensament en blanc.