fado

Caminant a ombra de fado,
per la ciutat antiga
bressol de ciències i de lletres,
el Sol és química pura
i els estels,
poetesses que em miren.

recol·locant el gel

Recol•locant el gel perquè passi el control duaner. Anar d’un lloc que fa calor a un altre que encara en fa més. Tancat amb el genoll una petita maleta per no haver de facturar. Moure’t en el temps, fent dues hores de viatge però que el rellotge només en marqui una. Me la tornaran a la tornada, com si fos una cançó. Toquen les dotze, Sant Joan més dos i un mes per ser un més. I aleshores serem millors.

petards

El paperets que anava recollint i que duien els petards que anaven esclatant, deien:


Petard 1:
Quan em vas deixar
No era Sant Joan
I no vaig poder cremar el teu record,
Per això avui esclato.

Petard 2:
Crema la terra,
I es queixa la lluna.

Petard 3:
Les bruixes avui
No s’esperen a tocar les dotze.

Petard 4:
Em faltava pólvora,
Ho puc tornar a intentar?

Petard 5:
El reflex de la lluna
Sobre la mar aquesta nit,
No sap nedar.

és l'hora

A les vuit el Sol ja crema, però l’esmorzar és el mateix de consistent. A les nou hi ha cua a la fleca i sento un idioma que no és el meu. A les deu les sandàlies ja estan lligades i no queden aparcaments. A les onze la mar ja fa olor de crema encara que sigui d’aquella resistent. A les dotze sonen les campanes, hi ha bateig. A la una la mar arrissada que bufa el vent. L’arròs es apunt a les dues i comença el festeig. A les cinc reunió d’escala, es canvia al president. L’ombra ha arribat a la cala i marxen tots corrents. A les set encara no és fosc, doncs no som a l’Agost. L’aigua de les dutxes ressona al cel obert, el sopar és a les deu, cal estar apunt, i ben despert.

resistència

No sé si existeix algun filòsof, en algun dels continents, en algun dels temps passats i presents, que expliqués perquè quan a un home li agrada una dona, si aquesta es resisteix la fa més interessant, fins a tal punt que aquest home es pot fabricar la seva realitat i viure d’unes expectatives falses. El mateix si el cas és al inrevés, és l’home qui es resisteix. En aquest cas però em fa l’efecte que tot passa amb més intensitat. El final de totes aquestes històries acostuma a ser ben diferent, si és l’home o la dona qui es resisteix. Elles acaben sortint-se amb la seva en més ocasions. Potser és veritat allò que diuen que les dones són més maquiavèliques? o és que ells son el sexe dèbil... o potser és que elles llegeixen la bíblia:

"Fes, en la mesura que puguis, tot allò que se’t presenti a fer, ja que en el món dels morts cap a on t’encamines no hi ha activitat ni comptes, no hi ha ciència ni saviesa."

Ecle 9:10

correm-hi tots

Els éssers humans davant d’una situació de risc o amenaça estan programats per passar a un estat de supervivència. Aquest estat es pot manifestar en dues accions, o be córrer, fugir o bé paralitzar-te. En un documental de la televisió d’aquests que tothom mira posaven l’exemple d’una persona que creua un carrer quan de sobte passa un cotxe i veu que el té massa prop i pot córrer perill, accelera el seu pas o córrer fins a sortir de la situació d’estrès. Si aquí s’hagués manifestat l’actitud de immobilitzar-se doncs el final seria un desastre, però en aquest cas la solució és bona. També ens podem imaginar si ens intenten atracar, o bé correm o bé ens paralitzem, en aquest cas és difícil saber quina és la solució millor.

Aleshores, seguint amb el tema, però canviant de terreny, es veu que hi ha homes que davant d’una dona, físicament impressionant (poden ser altres característiques però acostuma ser aquesta la més freqüent), i davant d’un abordatge d’aquesta, o bé surten corrents o bé es paralitzen. Això vol dir que aquesta ha suposat una amenaça per ells? A algunes noies també els passa, però em sembla que acostumen més a paralitzar-se que a sortir corrents, curiós...

veïns

L’esgarrapacristos de la veïna del tercer només sap que cridar, acabada de llevar. L’esgarriacries del primer ja torna a criticar els treballs de restauració, que si la paret de l’escala ha quedat de color de goscomfuig. I el músic retirat del àtic ja no toca el piano perquè se li ha espatllat, però ara escolta en Pavarotti a tot drap. I els veïns de Barcelona que quan venen al seu piset de cinquanta metres quadrats els hi diuen al altres veïns, que se’n va a la torre de la costa, se’n van ara, a la platja amb la parella del quart, la qual, ell és jueu i ella catòlica apostòlica i romana, ella el té enganyat a ell i va batejar el seu fill David d’estranquis quan ell era de viatge per la feina. I finalment els falsos monjos budistes s’han descobert quan s’han endut a dormir dues aficionades txeques abatudes després que el seu equip hagi quedat eliminat de l’eurocopa.

platònic

Quan de sobte et trobes el teu amor platònic d’institut, físicament diferent però la mirada igual de captivadora, un somriure reneix. Quan t’hi apropes, i descobreixes els seus dos fillets, amb la mateixa mirada captivadora, t’auto-anomenes pare platònic i saps que aquell dia ja ha estat especial. Quan en el sopar de la mateixa nit, ets sents incòmode per què la nova parella del teu amic et dirigeix massa somriures i no pots evitar la seva mirada, prefereixes fer una copa de vi. Quan a la festa després del sopar topes amb un comiat de soltera, i una soltera et ronda i et frega els seus texans apretats com si fos sense voler, i a més et vol posar gelós no sé per quin motiu, amb un dels teus amics, prefereixes fer una altra copa de vi. Quan al final de la nit, tres son multitud, i ja no estàs per orgues, prefereixes acomiadar-te, i ves per on, els que queden cadascú al seu llit, saps que el dia platònic, s’ha acabat.

samurai

L’espasa curta o himagatana que et surt amagant la fulla entre la cintura, la katana que ostentes a un costat i aquesta armadura que et protegeix. A sobre aquesta lluent jaqueta, kataginu, i per sota aquest gastat hakama que tants conflictes ha sobreviscut. I aquest pentinat tan cuidat per l’ocasió, una ocasió que pot ser l’última com s’endevina d’aquesta mirada. I cobrint-te aquest cabell, el eboshi de seda negra que et dona aquesta altitud, aquest orgull guerrer.

Ara, amb vuitanta anys complerts, amb aquesta roba blanca, amb aquest caminar poc rectilini fruit del càncer, continues lluitant, voltant per tot el món. Aprenent de tothom amb la mateixa mirada, els mateixos ideals però en contextos diferents. El nostre mal és dins i quan no ho sabem lluitem entre nosaltres creient que el mal es fora. Tu ja ho has après i malauradament pocs son els que t’escolten.

eslògan

Quant tenia un any duia bolquers, amb deu pantalons texans de campana, amb vint pantalons amb butxaques per tot arreu i amb trenta començo a adonar-me’n que si sempre ens els acabem baixant no importa quins porti.

pedra i enciams

Dues noies a la platja sota els núvols amb dues tovalloles, una per la sorra i una altre pel fred. Una nena que persegueix un ocell, i un nen que li explica un conte a l’estàtua de Carl Faust. Les barques de pesca amarrades, no hi ha peix, però la olor hi és. Al banc d’en Si No Fos, fa temps que no hi seu ningú, una casa en venda i una de lloguer. Una bicicleta vella rovellada de sal, i a dalt, els cuiners i els cambrers fan l’aperitiu mentre esperen que entrin els clients. Pedrega al sud i a l’AP-7, no hi ha guerra d’enciams, només, que no n’hi han.

només s'ho mirarà

Tot i que anunciaven pluja, fa un sol que més que trencar les pedres, trenca la rutina. Després d’encetar el cereals, torrar el pa, esprémer les taronges i llimones, i prendre el cafè amb sucre moreno, s’ha d’anar a netejar el cotxe, que fa olor de viatge. A la gasolinera, tothom fa cua per omplir el dipòsit, ara sembla que tots ells siguin els que han de fer el viatge mentre jo ja n’he tornat. Li trec la pols amb el drap humit però no el puc aspirar perquè la màquina aspiradora se’m cruspeix l’euro. O bé també fa vaga o bé li falta aire com a tots els que fan cua mentre aguanten la calor.

Hem passat de l’aigua a la gasolina i del maons al pa i arròs, i per oblidar-ho agafo la tovallola i em capbusso a l’aigua de mar més calenta que la del riu. El Sol em pica a la barba de quatre dies i es torna més rossa. En aquesta època hi ha estirades aquelles persones que volen ser les primeres en tenir la pell morena i els estrangers que volen ser els primers en tenir la pell vermella. No sento noticies de meduses, però si de taurons i economistes. La veïna encara observa... ara diuen que està una mica boja, que s’hi ha tornat d’estar tant sola, però ella no omplirà el seu dipòsit, només s’ho mirarà

que fas aquesta nit?

Que fas aquesta nit
que la lluna no surt
el temps es més curt,
i jo estic al llit?

Que fas aquesta nit,
que els carrers son estrets
i els llops son gossets.
No sents el meu crit?

de cara a la paret

Castigat uns dies de cara a la paret...





(però no t'hi enfilis eh!)

no val a badar

M’he despistat i he escrit una cosa que no havia d’escriure, i és que no es pot badar. Penses una cosa, i la mà després fa el que vol si no la vigiles. He anat a un lloc que no havia d’anar, i es que no es pot badar. Penses una cosa i els peus després si no els vigiles es creuen els amos. He mirat una cosa que no havia de mirar, però ho he fet volent i de reüll, després s’ha vestit, i m’ha picat l’ullet quan se n’anava.

fer tat

Tinc els dits gastats de tant palpar la realitat,

d'aquesta esperança que trepitjo
d'aquesta vida que desitjo,
que em deixa senyals enverinats

Tinc els dits gastats de tant palpar la veritat,
d'aquesta pluja radioactiva
d'aquesta substància additiva,
juguem a fer-nos tat!