diumenge, 1 de juny del 2008

fer tat

Tinc els dits gastats de tant palpar la realitat,
d'aquesta esperança que trepitjo
d'aquesta vida que desitjo,
que em deixa senyals enverinats

Tinc els dits gastats de tant palpar la veritat,
d'aquesta pluja radioactiva
d'aquesta substància additiva,
juguem a fer-nos tat!

18 comentaris:

Rita ha dit...

Taaaaaaaaaaaaattttttttttttttttt!!!!!!!!!!
Petons, maco!

neus ha dit...

És molt bonic EStrip, molt!

"papus?.... Taaaaaaaaaaat!"

;)

Striper ha dit...

SHHSSSSS TAT!!!!!! no aqui no al darrere TAT!!!!!

Eva ha dit...

i lo bé que s'ho passen els petits jugant a tat....si és que és un gran joc!

labruixoleta ha dit...

el joc, ara que he llegit la definició que hi tens linkada... "Guaitar o deixar veure de sobte la cara que hom tenia amagada"... en el món dels blogs, hi juguem poc al "tat" i sovint deixem la cara amagada darrea la mà ;-)

el poema està molt bé!!

Anònim ha dit...

potser semblarà una tonteria, però no puc evitar posar els dits al damunt dels de la foto... i "hasta" em fa vergonya dir-ho i tot...

Jo Mateixa ha dit...

No deu ser molt complicat escriure al bloc amb guants verds, o si??

O es que poder acabem de descobrir la teva segona identitat???

:-P

estrip ha dit...

RITA, gràcies un tat amb petons inclosos.

merci ELUR, papus per tu!

STRIPER, qui sóc? ets l'striper.

i tant EVA. ara hi juguem sense adonar-nos.

bona comparació BRUIXOLETA, descobreix-te doncs!! ttaat!!! merci.

ANÒNIM = tat? o vergonya = tat? encaixen?

JO MATEIXA, només la segona.

Judit ha dit...

Molt bonic. De vegades hauríem d'aprendre a jugar més oi? Petó!

Anònim ha dit...

Anòmina = taaaat
Vergoya = tat interrogatiu :P
Encaixen, sí :)

neus ha dit...

d'això... defineix papus ;)

Déjà vie ha dit...

cuasi em crec q eren dits. ;)

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

dons jo tot i l'edat que tinc, encara m'agrada de jugar-hi....tat? no a l'altre costat, tat? ara siiii, ;-)

Delfica ha dit...

El tat!!! quin joc fantàstic... és quasi instintiu... la màscara pallassa que tots duem a dins. Era el teu trajo de Hulk domèstic aquest???
Salutacions ;-P

N ha dit...

Jo no se com se juga al Tat. Es com el Teto??

Anònim ha dit...

mmm... jo em sembla que feia «cu-cuuuu?», prò com que sóm a casa teva, jugarem al tat!

Tat!!! que t'he vist!

Trepitgem l'esperança i desitgem la vida... mmmm...

estrip ha dit...

ditades DEJA VIE.

MENTA, darrera les fulles eh!

jeje, DELFICA, és la segona pell!

NURI, pse pse!

cu-cuuu? això no ho sabia, ja passaré a fer cu-cuuu, NUR.

ELUR, papus? ja et buscaré la cançó si de cas!

neus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...