diumenge, 15 de juny del 2008

platònic

Quan de sobte et trobes el teu amor platònic d’institut, físicament diferent però la mirada igual de captivadora, un somriure reneix. Quan t’hi apropes, i descobreixes els seus dos fillets, amb la mateixa mirada captivadora, t’auto-anomenes pare platònic i saps que aquell dia ja ha estat especial. Quan en el sopar de la mateixa nit, ets sents incòmode per què la nova parella del teu amic et dirigeix massa somriures i no pots evitar la seva mirada, prefereixes fer una copa de vi. Quan a la festa després del sopar topes amb un comiat de soltera, i una soltera et ronda i et frega els seus texans apretats com si fos sense voler, i a més et vol posar gelós no sé per quin motiu, amb un dels teus amics, prefereixes fer una altra copa de vi. Quan al final de la nit, tres son multitud, i ja no estàs per orgues, prefereixes acomiadar-te, i ves per on, els que queden cadascú al seu llit, saps que el dia platònic, s’ha acabat.

19 comentaris:

Rita ha dit...

Buff... Quina pila d'emocions i sensacions... M'ha agradat la definició de "pare platònic". Quants pares i mares platònics deu haver al món!
Tens una sensibilitat molt i molt especial, estrip... :)

Eva Adell i Creixell ha dit...

Més val prendre-s'ho amb filosofia...
Una mare platònica :)

Striper ha dit...

Filosofia nen filosofia.

Anònim ha dit...

Malgrat els inconvenients, la realitat pot resultar més satisfactòria.

Sergi ha dit...

Un concepte prou interessant aquest del pare platònic. No ho havia sentit mai. Ara vols dir que te n'hauràs de fer càrrec d'aquestes criatures? Una part te'n toca, no?

labruixoleta ha dit...

caram, quin munt de sentiments, i tots a distància!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

nen, la dels texans, has badat.
quin escrit més platónic t'ha quedat, oi?

N ha dit...

Lo platonic hagues estat acabar els tres al mateix llit.

fada ha dit...

Crec que davant d0una situació així fa falta molt d'estoïcisme. Sort que en concepte de fill platònic ningú no ha reclamat mai una pensió... Bona setamana.

estrip ha dit...

Rita, suposo que tants com persones hi ha al món ,no?

e,quin remei! merci.

striper, que filosòfic ets!

anònim/a: segur que tens raó. Però això també és realitat, no?

xexu, jo tampoc ho havia sentit mai abans. No sé en que devia estar pensant. Eps, que de pare ja en té un, eh!

bruixoleta, com la uoc? jeje

menta fresca, no he badat! ha badat ella, encara que soni presumptuós.

nuri, acabar tres al llit hagués estat pitagòric no platònic. jeje

fada, el vi era de Zenó. Merci

Les Coses són com Som ha dit...

jo tb hagués begut més vi... i engullir poc a poc.. que la situació ho provoca. Oi?

neus ha dit...

Hi ha mosses que tenen una manera ben peculiar de voler cridar l'atenció...
Espero que no tinguessis ressaca.

estrip ha dit...

instints, així ja m'entens! eh!

elur, no ressaca no, elur. El vi només era per apartar la mirada, no per les penes. Espero que tu tampoc tinguis ressaca de viatge.

N ha dit...

Estrip: mentre vostè escrivia parlant de platonicismes, servidora es dirigeix a l'ordinador i s'adona que ja li funcionen els accents. Això sí que ha estat un miracle. I no he tocat res de res, ni he instal.lat ni desinstal.lat res. De fet, potser faria dies que tornaven a funcionar, però clar, ja ho donava per impossible.

En fi, això dels accents desapareguts ha estat un sant misteri. Platònic, pitagòric o nietzcherià, tant és.

Salutacions hesserianes.

Judit ha dit...

Aix, disfruta d'aquests moments platònics, perquè no passen cada dia...
T'ho diu una que ha tingut molts platonicismes :S

Petó! :*

estrip ha dit...

nuri, me'n alegro, deu ser un senyal!

lluna, merci platonicera!

Anònim ha dit...

I després d'un dia ben carregat de sensacions n'arriben gairebé 8 de ben avorrits i sense emocions fortes!

El meu amor platònic del col·legi s'ha quedat en tap de bassa i tot just acaba de ser pare... Prò no vull ser la mare platònica d'aquest nen... Quin concepte més lleig!

Tals ha dit...

Tu hauries de llegir el Fedre home, i el Banquet, les festes que es fotia Sòcrates amb l'Alcíbiades i les trobadetes que tenien tots els filòsofs amb els jovenets al gimnàs(recordem que practicaven gimnàsia nuus) i ja voràs com se't passen les penes. Que l'amor de Plató, de platònic tenia poc.
Petonets ^^

estrip ha dit...

nur, no parlis així dona, que aquest que tu dius tap de bassa podia haver estat el teu tap de bassa.

tals, es que en Plató era molt savi. Feia una cosa i després vés per on el concepte que se'n generava en volia dir una altra. caram!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...