dilluns, 2 de juny del 2008

no val a badar

M’he despistat i he escrit una cosa que no havia d’escriure, i és que no es pot badar. Penses una cosa, i la mà després fa el que vol si no la vigiles. He anat a un lloc que no havia d’anar, i es que no es pot badar. Penses una cosa i els peus després si no els vigiles es creuen els amos. He mirat una cosa que no havia de mirar, però ho he fet volent i de reüll, després s’ha vestit, i m’ha picat l’ullet quan se n’anava.

10 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Coses que tenen les mans, els peus i els ulls. De vegades fan el que volen.

Rita ha dit...

Si tenies bona vista, has fet ben fet!
La meva mare sempre em deia... "tens els ulls als dits" i és que per veure, sempre haig de tocar... ;)

Striper ha dit...

Es que a vegades fem coses que no sabrem com pero eran volen.

Sergi ha dit...

Alguna cosa hi ha de trapella en aquest post que no acabo de determinar, i mira que l'he llegit vegades...

neus ha dit...

La de vegades que els dits, el cap, els ulls... van pel seu compte.
I després, a voltes, fa vergonya i tot...

Estic com en Xexu :)

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

pillo pillo, que n'estàs fet un bon escolanet tú!! ;-)
per cert, veig que també deixes comentaris al QG, com jo, jeje.

Déjà vie ha dit...

si es q ja se sap. Un no es pot despistar en un moment. Sino ja sta fet! i mes en primavera...

fada ha dit...

Això és que el cervell se n'havia anat de vacances. Que de tant en tant també li convé i, és clar, els altres se n'han aprofitat... i tu, també, oi? ;) Que murri que ens estàs sortint! Un petonet.

Zenit R.A.M. ha dit...

A vegades només val a badar, i a veure on ens porta.

labruixoleta ha dit...

molt bé aquest escrit, arrenca un somriure de picardia i ningú acaba de saber molt per què...

de totes formes, si t'ha picat l'ullet és que hi havia certa complicitat ;-) Bon post

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...