córrer

Amb el vent que dibuixa unes onades rítmiques, els pescadors em miren quan els passo pel costat i em saluden. El meu alè de corredor, la sal i el tren que pita perquè s'apropa a l'estació em marquen el camí.

Gent passejant gossos, gossos vaguejant sols i un home perdut arrambat al mur, de roba bruta, fumant a recer del vent.

Tu, tothom, baixant del tren, uns van a Barcelona, els altres en venen, i per què, per què? Per què uns competeixen i els altres viuen? I els que viuen es desviuen per el joc?

Juguem, juguem que la civada guanyarem!

he llegit

He llegit i no m'ha agradat, per la forma d'obviar molts altres paràmetres que et proporciona la vida , aquesta contra.

He llegit i m'ha agradat aquesta carta perquè m'ha transportat i he sentit el somriure.

bon profit

Aquesta setmana he escoltat en televisions i ràdios catalanes debats d'independència, i me n'he alegrat en veure que els que no la volen ja no tenen arguments ni polítics ni econòmics per quedar-nos com estem, només els queda l'aspecte sentimental. Recordem que no fa pas gaire l'argument més important que teníem nosaltres era aquest però ara s'ha girat la truita. El proper pas serà menjar-nos-la. Bon profit i visca la república catalana!

un vegada tenia un bloc

Una vegada tenia un bloc i en la seva imatge de capçalera hi havia un poema que deia així:

Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s'adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és una adagio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
simfonia del mar a la petxina
del teu record que sempre m'acompanya,
i només jugo a viure per no perdre't.

Miquel Martí i Pol

carallots!

No m'agraden els anuncis, i sobretot no m'agraden els que presentant-se més ecològics no ho són, com per exemple el nou tub de paper higiènic que es dissol amb l'aigua. Segons la web del fabricant cal buidar tota la cisterna, i no és suficient només amb la meitat. A més és fàcil fer-ne un mal ús, quanta gent que ho compri buidarà més aigua del compte? segur que molta. Aquest anunci em fa ràbia!

No m'agraden el anuncis que et volen posar qualificatius de manera indirecta: “Jo no sóc tonto!”. Però què m'esteu dient que si no us compro a vosaltres sóc tonto?

I aquell que es va posar de moda fa unes setmanes dient el que tenim a Catalunya i al final comparen la seva cervesa amb tot això que tenim? Quina decepció! O el de la mateixa marca que diu que la dona del protagonista l'ha deixat perquè volia a algú més normal. Carallot!

I si anem als anuncis del govern espanyol amb la reducció a 110 per estalviar? Perquè em volen controlar la meva vida fins a tal extrem? Si jo vull estalviar ja redueixo jo la velocitat, carallots!

Ah i parlant de carallots, aquests que posen la paraula "tonto" al seu eslògan, que sàpiguen que això no es correcte en català, que ho canviïn per ximple, babau o per carallot. Carallots!

just abans d'aclucar els ulls

En un racó de la xarxa un estrip espera ser cosit, i a prop de la lluna plena, una sirena un dia, deixarà una llum en el seu camí. Una galeta de xocolata, el regalim del suc que fan unes maduixes amb sucre preparades amb temps o un glop d'aigua amb llimona ben freda és només el començament. Ara molt a tocar del cel i aviat de peus a terra, un cel diferent. La tranquil·litat d'un poble petit a l'hivern serà buscada com aquelles petites carícies a l'esquena, tot just cinc segons abans d'aclucar els ulls... de son.

som

Només una essa separa l'érem del serem,
i potser, només potser,
és la essa del present.